La situació del català a les aules universitàries és cada cop més preocupant. Segons dades dels serveis lingüístics de les diferents universitats catalanes, ha baixat el nombre de classes que es fan en català. A la UAB, per exemple, utilitzen el català un 63% dels professors, un 4% menys que fa deu anys; a la UPF, un 66%, tenint en La situació del català a les aules universitàries és cada cop més preocupant. Segons dades dels serveis lingüístics de les diferents universitats catalanes, ha baixat el nombre de classes que es fan en català. A la UAB, per exemple, utilitzen el català un 63% dels professors, un 4% menys que fa deu anys; a la UPF, un 66%, tenint en compte que el 1990 el percentatge era d’un 80%; a la UB un 60%; a la UPC un 59%; a la UdL un 60%; a la URV un 65%, i a la UdG, amb el percentatge més alt, un 86%. A més, també hi ha matisos pel que fa a carreres, i les de Dret o Empresarials solen mostrar percentatges encara més baixos, que se situen, en el cas de la UB, per exemple, al voltant del 40%. Entre les causes d’aquest descens en l’ús del català hi ha l’augment d’estudiants estrangers que, la majoria de vegades, ni tan sols saben, perquè no se’ls informa, que a Catalunya es parla una llengua diferent a l’espanyol. Això fa que molts professors decideixin fer les classes en català per facilitar-los-en el seguiment, però també n’hi ha d’altres que usen l’espanyol sistemàticament, sense respondre a cap raó concreta. Amb la llei a la mà, queda clar que els professors han de tenir els coneixements necessaris tant de català com d’espanyol, exceptuant els casos de professors visitants, que els permetin exercir la docència sense problemes. Ara bé, la llei no diu res sobre l’ús d’una llengua o l’altra a classe. És a dir, és perfectament legal que un professos empri l’espanyol a classe mentre sàpiga català.