El president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, compta els dies que falten per a la visita papal. Serà el cap de setmana del 8 i 9 de juliol, dies de sant Adrià i santa Verònica, respectivament, quan Benet XVI trepitge terres valencianes, en el que serà punt final del V Encontre Mundial de les Famílies. Un compromís que va adquirir l’anter El president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, compta els dies que falten per a la visita papal. Serà el cap de setmana del 8 i 9 de juliol, dies de sant Adrià i santa Verònica, respectivament, quan Benet XVI trepitge terres valencianes, en el que serà punt final del V Encontre Mundial de les Famílies. Un compromís que va adquirir l’anterior sant pare i que ha respectat el seu successor, tot i la seua escassa afició a viatjar més enllà de Roma. La invitació, va ser cursada explícitament per l’arquebisbe de València, el molt conservador Agustín García Gasco, que acaba de fer els 75 anys, motiu pel qual pròximament haurà de cedir el càrrec. Incomprensiblement, però, ara fa tres setmanes el secretari d’estat de Comunicació, Fernando Moraleda, va afirmar que la presència de Joseph Ratzinger era resultat d’una invitació formal cursada per l’executiu estatal. Com no podia ser d’una altra manera, tant el Consell com l’Arquebisbat van afanyar-se a contradir el representant estatal, assegurant que l’èxit és fruit, exclusivament, de les bones relacions existents entre el Vaticà i la cúria valenciana. Val a dir que els bisbes del País Valencià predominen a l’estat espanyol. No debades, Benet XVI acaba de nomenar cardenal el també molt tradicionalista Antonio Cañizares, titular de la important arxidiòcesi de Toledo i natural d’Utiel. Fet i fet, el Govern de Zapatero va haver de fer una ràpida marxa enrere, tot reconeguent que no hi ha tingut res a veure, en aquesta història. I ja pot donar gràcies el president espanyol si li concedeixen ni que siga amb deu minuts perquè puga entrevistar-se formalment amb el papa. El Govern valencià i l’Arquebisbat estan posant totes les traves possibles perquè això no siga possible, en un clar exemple de monopolització de l’acte i, per extensió, en una demostració de qui està més a prop, ideològicament, del papa. Fins i tot, davant els rumors que apuntaven una possible escala a Madrid –a l’anada o a la tornada– perquè Zapatero dialogara amb Ratzinger, els hostes han advertit que no, que el vol serà directe i únicament entre Roma i València.
Així doncs, els preparatius s’enllesteixen sense reparar en despeses. Això a banda, l’escenari de la missa del dia 9 obligarà a tallar el molt transitat pont de Montolivet durant un mes; la Casa de la Salud –un hospital religiós– buidarà dos quiròfans d’urgències i dues plantes senceres en previsió de qualsevol possible indisposició papal; el desplegament policial serà total –ací sí en tindrà molt a veure, el Govern espanyol–; es crearà un microclima perquè el sant pare no passe calor durant els oficis religiosos, i la cobertura mediàtica anirà a càrrec de Canal 9, en una altra bufetada a la cara a Madrid, ja que TVE pensava que enviaria el senyal al món. Sobre la trobada entre els dos caps d’estat no hi ha cap certesa. L’última oferta llançada per la comitiva papal se cenyeix a un quart d’hora a l’habitació del Palau Arquebisbal que ara habiliten per a Benet XVI. Mentrestant, el papa sí que es desplaçarà fins al Palau de la Generalitat –a escassos 300 metres– per a ser rebut pels reis espanyols, que adoptaran aquest espai com a residència oficial durant unes hores.
Siga com siga, València esdevindrà capital mundial del catolicisme durant una setmana, amb la traca final del cap de setmana referit. Camps, un beat de caps a peus, no sap si, en aquest cas, sent més emoció per la pròpia visita papal o per la campanya publicitària que això li comportarà. Una campanya que caldrà sumar a la de l’aprovació de l’Estatut valencià a les Corts autòctones –aquest dilluns, dia 27– i la Copa de L’Amèrica que des d’ara acollirà València –les quatre preregates, la primera de les quals aquest maig, i la fase final, en plena època electoral–. Ja pot cuidar-se la cara, que els focus de les televisions no s’estaran de captar-lo, sempre amb un somriure infinit a la cara.
