Aquests dies de Nadal s’ha escampat per Tarragona i Barcelona un poema anònim titulat “L’estrateg”, dedicat al nou arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol. En clau irònica, els versos mostren el desencís que ha provocat entre el clergat i les comunitats cristianes les actuacions del primer bisbe de l’Opus Dei que ha estat nomenat a Catalunya. El bon Aquests dies de Nadal s’ha escampat per Tarragona i Barcelona un poema anònim titulat “L’estrateg”, dedicat al nou arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol. En clau irònica, els versos mostren el desencís que ha provocat entre el clergat i les comunitats cristianes les actuacions del primer bisbe de l’Opus Dei que ha estat nomenat a Catalunya. El bon humor, malgrat tot, continua present en els ambients eclesials.
“Amb molta il.lusió/esperaven tots/vingués un pastor,/humil successor/de Sant Fructuós./Però quin fracàs!/Un estrateg clar,/ d’accent lleidatà,/ens han collocat/amb gran suavitat./ De Sant Escrivà/fidel seguidor,/segurs ens durà/pel camí sant/a prosperitat/(...) Llocs importants/de l’arquebisbat/són ocupats/ pels seus escolans,/ben uniformats/(...) La casa pairal/del nostre bisbat/sempre’s reforma/per ser la més bona/de tot Tarragona;/ puix cal imitar/al gran Vaticà/(...) Un nou protocol/i un nou tarannà;/són les seves armes/petons i abraçades,/que roben els cors/(...) Però, mentrestant/els pobres vassalls/hi són oblidats/ a la soledat./Així qui podrà/evangelitzar?/Un xic abatuts/i desconcertats,/no defallim pas./ Unim-nos tots junts,/elevant el cap/a qui’ns pot salvar:/Verge de la Salut,/doneu-nos ajut/en l’adversitat!