Així ho va poder comprovar dilluns una mestra de Tarragona quan es va dirigir a la comissaria d’aquest cos estatal a la seva ciutat per tal de recollir els DNI dels seus fills. Segons explica el diari El Punt, la dona es va topar amb el ja massa habitual “no le entiendo” i, a sobre, amb molt mala educació. Després de repetir la demanda, intelligible per a qualsevol persona castellanoparlant mínimament receptiva, la resposta va ser la mateixa. La dona, que és mestra de català per a no catalanoparlants a l’Escola Oficial d’Idiomes i que, a més, forma part del Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, explica que el policia no va posar cap mena d’obstacle a dos ciutadans d’origen marroquí que no parlaven ni català ni castellà. Acte seguit, l’agent la va adreçar a una altra finestreta, però els DNI es trobaven al lloc on s’havia dirigit la mestra inicialment. Finalment, el policia li va etzibar “Yo no voy a hablar en catalán y no tengo ninguna obligación de hacerlo”. A això s’hi va afegir un altre agent, que va recriminar a la dona no haver utilitzat el castellà “por educación”. Davant d’aquesta situació, l’afectada ha decidit interposar una denúncia a l’oficina de garanties lingüístiques de la Generalitat. Malauradament, aquest tipus d’actituds es repeteixen habitualment en el nostre país, i és més greu quan es tracta d’agents públics de l’autoritat. Per molt que les excuses de la “Policia Nacional” es basin en que a Tarragona hi ha molts agents nous procedents de l’escola de policia d’Ávila, aquests haurien de vetllar especialment pel respecte als ciutadans a qui atenen. Per contra, l’actitud de la policia espanyola quan exerceix al nostre país continua sent la d’una força d’ocupació pròpia del règim dictatorial passat, moltes vegades enyorat pels propis agents.