En ambients eclesiàstics, sobretot cara al Vaticà, el nombre de seminaristes té molta importància, es considera un termòmetre de la ?salut? d?una diòcesi. Una diòcesi amb un bon planter obté bona nota i, per contra, una diòcesi sense seminaristes o amb poques vocacions provoca recels i és mal vista. Per això hi ha qui per tenir més medalles fa trampes. Com el bisbe de Vic, Romà Casanova. El mes pa En ambients eclesiàstics, sobretot cara al Vaticà, el nombre de seminaristes té molta importància, es considera un termòmetre de la ?salut? d?una diòcesi. Una diòcesi amb un bon planter obté bona nota i, per contra, una diòcesi sense seminaristes o amb poques vocacions provoca recels i és mal vista. Per això hi ha qui per tenir més medalles fa trampes. Com el bisbe de Vic, Romà Casanova. El mes passat, en el decurs de la XX Jornada Mundial de la Joventut 2005, celebrada a Colònia, el Sant Pare va tenir una trobada amb els seminaristes d?arreu del món. Aquesta era una de les activitats principals del programa de la Jornada Mundial, que es va dur a terme el 19 d?agost. Vés per on que els seminaristes de Vic, de cop i volta, es van multiplicar com si fos un miracle. S?hi van colar un grup d?estudiants d?un col?legi de l?Opus Dei d?Igualada. Com hi van tenir accés, tenint en compte que es requeria una carta del bisbe de cada diòcesi per autoritzar l?entrada al recinte de l?Església de Sant Pantaleó de Colònia és un misteri. En qualsevol cas, sembla prou evident que ?algú? va falsejar la realitat perquè a Vic només hi havia un seminarista el mes passat. Es veu que Romà Casanova ha après la lliçó del seu padrí, el cardenal Ricard Maria Carles, que va rebre una clamorosa felicitació del Sant Pare Joan Pau II per l?extraordinari augment de seminaristes a Barcelona, quan era tot el contrari. De fet, durant els anys en què Carles va ser arquebisbe de Barcelona, els seminaristes van disminuir, tal i com es pot comprovar en les estadístiques del Seminari de Barcelona.
