Les ones aixecades pels atemptats del 11 de setembre del 2001 encara ens arriben i repercuteixen en la nostra vida quotidiana. Ara fa cinc anys quatre avions de passatgers segrestats per dinou terroristes islamistes s’estavellaven contra les Torres Bessones de Nova York i el Pentàgon, a Washington, causant uns tres mil morts. L’impacte mundial va ser tan gran que va marcar &egra Les ones aixecades pels atemptats del 11 de setembre del 2001 encara ens arriben i repercuteixen en la nostra vida quotidiana. Ara fa cinc anys quatre avions de passatgers segrestats per dinou terroristes islamistes s’estavellaven contra les Torres Bessones de Nova York i el Pentàgon, a Washington, causant uns tres mil morts. L’impacte mundial va ser tan gran que va marcar època i amb motiu del cinquè aniversari dels atemptats, a més a més de recordar els fets, s’analitza per activa i per passiva la reacció del món occidental, dirigida pels Estats Units, que va suposar les guerres de l’Afganistan i de l’Iraq. Els errors acumulats en la guerra iraquiana han aixecat una muntanya de crítiques contra els Estats Units del president Bush i han generat una onada mundial d’anti nord-americanisme que ha ampliat el fossar existent entre el món occidental i el món musulmà. I el recentment avortat pla d’atemptats descobert a Londres demostra que la guerra no esta acabada ni molt menys. La guerra contra el terrorisme no està guanyada i les equivocacions es paguen amb un major nombre d’atacs i de voluntaris de la mort. En aquesta confrontació hi ha moments en que sembla que els enemics s’alimentin uns als altres ja que determinades respostes al terrorisme són tan perilloses com les cèl.lules d’Al Qaeda i els grups que s’hi inspiren. Si una urgència hi ha és la de desenvolupar polítiques que acostin el món occidental i el món musulmà perquè el camí de l’enfrontament sols beneficia als més extremistes d’ambdós bàndols. També dins de la nostra nació tenim importants i nombroses comunitats musulmanes i cinc anys després de l'11-S ha d’estar molt clar que necessitem una política que eviti tensions i faciliti el diàleg i les relacions entre maneres de fer i de pensar força distants.