Fa un mes i mig, la Conferència Episcopal Espanyola va aprovar un document titulat Teologia i secularització a Espanya, en què es culpa directament els teòlegs, els crítics i els periodistes de tots els gravíssims mals de l’Església a Espanya. Així, en lloc d’assumir en un to autocrític la responsabilitat que tenen Fa un mes i mig, la Conferència Episcopal Espanyola va aprovar un document titulat Teologia i secularització a Espanya, en què es culpa directament els teòlegs, els crítics i els periodistes de tots els gravíssims mals de l’Església a Espanya. Així, en lloc d’assumir en un to autocrític la responsabilitat que tenen els actuals gestors, tal com va assenyalar TRIBUNA CATALANA després de l’enquesta sobre els valors i la religiositat dels joves, es carrega durament contra “els enemics externs”. El document, un autèntic disbarat en tots els sentits, va ser ‘cuinat’ pel tàndem Rouco-Cañizares, sota la coordinació de l’auxiliar de Madrid Eugenio Romero Pose, amb el secretisme habitual i sense deixar pràcticament oportunitat al debat. Les discussions, però, van ser molt fortes i els pocs bisbes lúcids que van posar al damunt de la taula arguments de pes per modificar la línia doctrinal, van rebre diatribes duríssimes. Ara, un cop el document s’ha pogut llegir amb tranquillitat, és el moment de l’anàlisi serena i, com ha de ser, de la crítica constructiva. Aquest és l’objectiu d’un magnífic –i valent- article periodístic del jesuïta José Ignacio González Faus aquest dilluns al diari La Vanguardia. Professor de teologia, expert en cristologia, responsable acadèmic de Cristianisme i Justícia, González Faus és sens dubte un dels actuals teòlegs més brillants. Per això les seves opinions acostumen a ser molt valorades. I en aquesta ocasió deixa totalment en evidència el nefast document aprovat pels bisbes espanyols, amb una quinzena de vots negatius o nuls, els mateixos que es van pronunciar contra la instrucció pastoral que demonitzava el nacionalisme l’any 2002. Faus revela una anècdota històrica que serveix per constatar l’orientació majoritària a hores d’ara de l’episcopat espanyol i la seva deriva cap a l’integrisme. Quan fa vint anys es va intentar aprovar un document semblant, un dels últims taranconians, Ramon Echarren, va posar el dit a la llaga tot demanant que, primer, havien de començar els bisbes per “examinar quina culpa tenim els pastors pel fet que tanta gent s’allunyi de l’Església”. I no se’n va tornar a parlar. Ara ha passat exactament al revés.
