Bufetada terrible a la caverna. Després que en la votació de sondeig d?ahir només obtingués un terç del total dels vots, el candidat oficial Antonio María Rouco no tornarà a presidir la Conferència Episcopal Espanyola. Tots els pronòstics han saltat pels aires, la qual cosa indica que s?ha produït una autèntica rebel?lió dels bisbes espanyols contra l?aparell. Per trobar un precedent semblant ens Bufetada terrible a la caverna. Després que en la votació de sondeig d?ahir només obtingués un terç del total dels vots, el candidat oficial Antonio María Rouco no tornarà a presidir la Conferència Episcopal Espanyola. Tots els pronòstics han saltat pels aires, la qual cosa indica que s?ha produït una autèntica rebel?lió dels bisbes espanyols contra l?aparell. Per trobar un precedent semblant ens hauríem de remuntar a l?elecció de l?arquebisbe Elías Yanes com a president de la Conferència Episcopal Espanyola enfront del candidat auspiciat pel nunci Tagliaferri, Ricard Maria Carles. El candidat que ha obtingut la majoria dels vots dels bisbes, Ricardo Blázquez, és un sòlid teòleg, home tímid i respectuós, destacat membre del nou moviment conservador dels neocatecumenals. Blázquez va ser nomenat bisbe de Bilbao l?any 1995 per posar en cintura l?Església basca i per això va ser mal rebut a Euskadi. En canvi, al llarg d?aquests deu anys, s?ha distingit per un tarannà obert, integrador i dialogant, fins al punt que la brunete mediàtica eclesial ha insistit una i altra vegada que es trobava ?segrestat?. Per tot això, l?èxit de l?operació que ha significat descavalcar el cardenal Antonio María Rouco de la cúpula eclesial espanyola s?ha d?atribuir al fet d?haver-lo triat precisament a ell. Una operació liderada amb intel?ligència i discreció pel bisbe de Sigüenza, José Sánchez, i que ha comptat amb notables suports entre els bisbes catalans, bascos i tots els qui, sense fer soroll, n?estaven farts per motius diferents de l?estil de Rouco, caracteritzat pel seu autoritarisme, la seva antipatia profunda vers el nacionalisme català i basc i un seguidisme descarat de les tesis del Partit Popular.
