La munió d’autoritats de l’estat que es donaran cita aquest diumenge 9 de juliol a València, amb motiu de la missa que clausurarà el V Encontre Mundial de les Famílies (EMF), ja van tenir l’oportunitat de veure’s les cares ahir dimarts, dia 4. El motiu, com no podia ser d’una altra manera, ha estat una catàstrofe, la més gran La munió d’autoritats de l’estat que es donaran cita aquest diumenge 9 de juliol a València, amb motiu de la missa que clausurarà el V Encontre Mundial de les Famílies (EMF), ja van tenir l’oportunitat de veure’s les cares ahir dimarts, dia 4. El motiu, com no podia ser d’una altra manera, ha estat una catàstrofe, la més gran esdevinguda al País Valencià des de l’any 1982, quan un riu Xúquer envalentit va reventar la presa de Tous tot just un parell de setmanes abans que l’anterior papa, Joan Pau II, visitara el cap i casal.
L’excés de velocitat, fruit d’un presumpte mareig del maquinista, ha tranquillitzat el Govern valencià, que temia una possible deficiència tècnica que fes recaure tota la responsabilitat sobre Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (TGV) –l’empresa pública que s’encarrega del metro–.
En qualsevol cas, aquest excès de velocitat no s’haguera produït si els trens de la vella línia 1 tingueren adaptat el sistema de seguretat davant possibles excessos del conductor de què disposen els aparells de les línies 3 i 5, que també transcorren en superfície i sota terra. Un sistema que el conseller d’Obres Públiques, José Ramon García Antón, ja tenia previst incorporar amb el rejoveniment de la flota que preveu el seu departament, però que no farà tard per a més de 40 persones.
El tràgic accident ha deixat en un segon terme, momentàniament, l’EMF, i ben segur que Benet XVI, al llarg de les 26 hores que s’estarà a València, en farà referència en diverses ocasions. Ja ho ha fet, com no podia ser d’una altra manera, des de la seua residència vaticana.
El xivarri que feia dies s’escoltava a la capital valenciana, sobre els excessos en els preparatius de la visita papal, ha agafat volada: no debades, fins i tot algun dels familiars afectats pel descarrilament del metro ha comparat la deixadesa del transport públic amb la magnificència de segons quins esdeveniments convenientment publicitats, ja siga l’America’s Cup, ja siga la visita de Joseph Ratzinger, ja siga el pou sense fons que són la Ciutat de les Arts i les Ciències o Terra Mítica. Una comparació que, en boca d’un dels afectats pels fets del 3-J, és encara més dura.
Dins del mateix suburbà, sobta la diferència entre les estacions de Torrent, Picanya i Paiporta, abandonades en el temps, i la moderníssima de l’Albereda, dissenyada per l’arquitecte de capçalera valencià, Santiago Calatrava, sota el pont que popularment es coneix amb el seu cognom.
La xarxa de MetroValencia, que únicament té un 10% de les seues estacions a la capital, pateix no sols uns mitjans antiquats, sinó també una diferència enorme quant a les freqüències de pas. Municipis importants com ara Llíria, per exemple, en el millor dels casos tenen un tren cada mitja hora en hora punta. I això, sense tenir en compte els retards.
Feia anys que els treballadors denunciaven la feblesa de la línia 1, la més utilitzada pels valencians. La reclamació n’ha estat constant, i la reacció del Consell ha estat lenta, tot i que les inversions que requereix la via són ínfimes al costat d’algunes de les grans obres en marxa a València. Aquesta dada, que amb els cossos de les víctimes encara calents sembla efectista i demagògica, és lamentablement indiscutible.
