Després de molts mesos de rumors i d’incerteses, per fi s’ha fet pública una de les notícies més esperades en els mitjans eclesials: el cessament del president de la Fundació d’Escoles Parroquials de l’Arquebisbat de Barcelona, Rafael Mèndez, el darrer reducte del cardenal Ricard Maria Carles. A parti Després de molts mesos de rumors i d’incerteses, per fi s’ha fet pública una de les notícies més esperades en els mitjans eclesials: el cessament del president de la Fundació d’Escoles Parroquials de l’Arquebisbat de Barcelona, Rafael Mèndez, el darrer reducte del cardenal Ricard Maria Carles. A partir d’ara, prop d’una vintena d’escoles que eduquen uns vint mil alumnes respiraran tranquil·les. S’haurà acabat un estil basat en la prepotència i l’arbitrarietat. En la seva etapa de president de les escoles parroquials, Rafael Mèndez ha maltractat professors, treballadors, directors i rectors titulars d’escoles, fins al punt que alguns han optat per donar un cop de porta i marxar de la fundació. Els mateixos tics amb què va actuar Mèndez al capdavant de l’Institut Català de Noves Professions. Per això el van cessar fulminantment de director general, arran de les denúncies dels seus treballadors. Encara ara els qui el van patir recorden amargament el calvari que els va fer passar, amb insults, esbroncades i episodis increïbles com passejar-se amb sabates pels sofàs per deixar en evidència la senyora de la neteja, a qui li dedicava comentaris irrepetibles, trencar col·leccions d’objectes particulars o encarregar traduccions per als seus estudis particulars  amb fons públics. Alguns van acabar malalts i preguntant-se com un personatge així podia fer-se capellà. Ordenat incomprensiblement prevere, amb poc temps va arribar a acumular fins a deu càrrecs o responsabilitat diferents, la més determinant de les quals va acabar sent la de xofer del cardenal Ricard Maria Carles els caps de setmana.