En tot l’embolic de les peces d’art de la Franja de Ponent, que s’ha convertit en un autèntic joc de disbarats, ha emergit amb llum pròpia un clar protagonista: el bisbe de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta. Sense fer cas de les pressions i crítiques ferotges –han arribat a demanar la seva excomunió per desobediència-, ha decidit donar un En tot l’embolic de les peces d’art de la Franja de Ponent, que s’ha convertit en un autèntic joc de disbarats, ha emergit amb llum pròpia un clar protagonista: el bisbe de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta. Sense fer cas de les pressions i crítiques ferotges –han arribat a demanar la seva excomunió per desobediència-, ha decidit donar un pas més i presentar un recurs davant del Tribunal de la Rota, per tal que es reconegui definitivament la propietat de les obres. Al mateix temps, Ciuraneta no se n’ha estat de criticar la desinformació dels polítics que defensen el “retorn” de les obres, tot argumentant que no es pot parlar de retorn quan mai han estat propietat de la diòcesi de Barbastre. Cal recordar que ha quedat demostrada documentalment la propietat de les obres, fins i tot amb títols notarials. Una vegada més, doncs, l’actual bisbe de Lleida ha mostrat fermesa i coherència, malgrat les amenaces dels sectors més reaccionaris. Aquest home pacífic i tímid, una bona persona, que durant molts anys va ser el vicari episcopal i el secretari personal de Ricard Maria Carles, al bisbat de Tortosa i a l’arquebisbat de Barcelona, ha demostrat tenir un perfil propi i ha sabut defensar la justícia davant de la prevaricació amb què han actuat destacats eclesiàstics espanyols il.lustres, com el jutge especial nomenat per al cas, el nunci i l’actual bisbe d’Eivissa. La prudència del seu antecessor, Ramon Malla, va desactivar les protestes que cristians de la Franja, com l’alcalde de Fraga, Francesc Beltran, havien preparat contra la segregació de les parròquies l’any 1995. Ara, Ciuraneta no només ha sabut estar al seu lloc, sinó que està donant una lliçó a molts polítics. Té la força de la raó.
