Aquest dilluns, a la seu central del PSC, es va dur a terme un acte insòlit: una taula rodona per reflexionar sobre la cooperació entre socialisme i cristianisme. Els dos protagonistes principals van ser el bisbe Joan Carrera i el coordinador federal de cristians socialistes del PSOE Carlos García de Andoin. Segurament Carrera és un dels pocs bisbes amb el valor necessa Aquest dilluns, a la seu central del PSC, es va dur a terme un acte insòlit: una taula rodona per reflexionar sobre la cooperació entre socialisme i cristianisme. Els dos protagonistes principals van ser el bisbe Joan Carrera i el coordinador federal de cristians socialistes del PSOE Carlos García de Andoin. Segurament Carrera és un dels pocs bisbes amb el valor necessari i la talla intellectual per participar en aquest debat inèdit i fer un bon paper, davant d’un auditori compromès i crític, format majoritàriament per cristians socialistes. Sense fer concessions demagògiques o populistes, de cara a la galeria, Carrera va reconèixer obertament que “ens trobem en un moment perillós, involutiu, en què sembla renéixer el dualisme”. Per la seva part, García de Andoin va qualificar de nefasta la “reactivació del nacionalcatolisme catòlic, d’una banda, i les temptacions de caure, per part del PSOE, en reivindicacions laicistes excloents”. Tots dos ponents van coincidir a fer una crida a refer el diàleg i la cooperació. Joan Carrera, a l’inici de la seva intervenció, va dedicar unes paraules emocionades de record al líder socialista Joan Raventós, amb qui havia compartit una gran amistat i diàlegs intellectuals recollits en un llibre de cartes creuades. No és estrany, doncs, que al final de la seva intervenció el bisbe Carrera invoqués les generacions dels capellans joves que es van lliurar amb generositat al treball amb els barris de l’àrea metropolitana, per tal d’afirmar clarament que “tenim una tradició conjunta; hem de reprendre la convivència”.