Dimarts, quarts de dotze de la nit. Un llogarret qualsevol de la Catalunya real. De cop i volta, un coet. Al cap de mig minut, un altre. I un altre. Dos més. Tot un castell de focs espontani, llençat per ves a saber qui des de ves a saber on, i no pas per celebrar una revetlla de Sant Joan endarrerida o una avançada revetlla de Sant Pere. A la mateixa hora, a l’altra pun Dimarts, quarts de dotze de la nit. Un llogarret qualsevol de la Catalunya real. De cop i volta, un coet. Al cap de mig minut, un altre. I un altre. Dos més. Tot un castell de focs espontani, llençat per ves a saber qui des de ves a saber on, i no pas per celebrar una revetlla de Sant Joan endarrerida o una avançada revetlla de Sant Pere. A la mateixa hora, a l’altra punta de Catalunya, la situació es repeteix mimèticament. I a la capital del país, tres quarts del mateix. El civisme tant de moda actualment ha fet furor. Que l’alegria no ens faci perdre el cap. Celebració, sí, però amb moderació. Així, amb alegria continguda, la Catalunya real –allunyada dels acomplexaments absurds de la Catalunya política– va viure una nova victòria moral davant del patriotisme cañí de tota la vida. ¡Ni a cuartos, oé!