Si hi ha poques coses que als que tenen ?selección nacional? i han consentit que amb suborns o amb favors l?equip blanc (el de la capital) hagi estat el vaixell insígnia de l?esport espanyol durant quaranta anys, els molesta, és que es faci política amb l?esport. s per això que el petit acte reivindicatiu en favor de la llengua i la cultura (això és política?) del país que es va fer al Cam Si hi ha poques coses que als que tenen ?selección nacional? i han consentit que amb suborns o amb favors l?equip blanc (el de la capital) hagi estat el vaixell insígnia de l?esport espanyol durant quaranta anys, els molesta, és que es faci política amb l?esport. s per això que el petit acte reivindicatiu en favor de la llengua i la cultura (això és política?) del país que es va fer al Camp Nou els ha aixecat erupcions cutànies. Mostra del que us comenta el cronista brunetístic és l?article de la Carmen Martínez Castro a l?ABC d?avui i que titula ?Joan el conquistador?.
Per començar, es veu que a la senyora Castro li molesta la sintonia del mòbil del Joan Laporta, Els Segadors, o la música de la pel?lícula Braveheart. I afirma: ?és difícil conseguir en un solo gesto tan atinada y precisa representación pública: el nacionalismo catalán más esencialista aderezado por el amor a las superproducciones?. Si un himne nacional és essencialista, Carmen, per què els poseu abans de veure la ?selección??. Però per la Castro, la sintonia de Braveheart exemplifica que ?lo que va del culo al aire al calzoncillo de marca es aproximadament el mismo trecho que va de la Escocia medieval a la Cataluña de hoy?. I lo del ?culo al aire? es veu que respon a estranys gestos barcelonistes, en un recurs a la comunicació no verbal. Comunicació que, es veu que ofega ?buena parte de la sociedad catalana, cuya voz se ha reducido a un murmullo de desaprobación, un runrún de inquietud ante el cúmulo de despropósitos?. No és d?estranyar, Carmen, aquí com a molt ens dediquem a la remor, no som professionals com vosaltres. I queda lleig també, senyora Martínez, furgar en la ferida del Jan i parlar d?ell com ?un personaje atrabiliario que en público defiende el pancatalanismo y en privado promociona a su cuñado franquista?. Tens raó, al Madrid s?han passat anys defensant la ?nación? en públic i en privat i la nostra defensa queda rara. Però, de que s?estranyen a l?ABC, si de que algú de menys de 90 anys sigui de la Fundación Francisco Franco o de que algú de la triple F militi al Barça. Que no coneixen Catalunya?
