El G-14, l’associació que agrupa els clubs més importants d'Europa –com el Barcelona i el València–, fa anys que vol plantar la Champions i la UEFA per organitzar una Súper Lliga Europea. Aquest cap de setmana van tornar a sorgir els rumors, per bé que la mateixa organització els va El G-14, l’associació que agrupa els clubs més importants d'Europa –com el Barcelona i el València–, fa anys que vol plantar la Champions i la UEFA per organitzar una Súper Lliga Europea. Aquest cap de setmana van tornar a sorgir els rumors, per bé que la mateixa organització els va desmentir en un comunicat oficial. Més enllà de l’anècdota, la intenció dels clubs més potents d’Europa és la de crear, tard o d’hora, una lliga europea que superés les misèries de les anomenades lligues ‘nacionals’ (amb partits tant apassionants com un Barça-Málaga, un Olympique Lyonnais-Strasbourg o un Juventus-Treviso).
Importants teòrics de la comunicació catalans han destacat que una de les principals eines que han contribuït a afermar la idea de la unitat d’Espanya ha sigut, ni més ni menys, que la lliga de futbol. El fet que milions de ciutadans segueixin cada setmana amb especial atenció els resultats que surten del Camp Nou, la Romareda, Anoeta, el Bernabéu o Balaídos, ha contribuït a fixar un mapa mental molt delimitat al territori espanyol En aquest imaginari col·lectiu, Catalunya no hi té cap pes específic, més enllà de suposar la part del tot realment ‘important’, i Europa només es veu com una aventura, allunyada dels interessos ‘reals’ de l’equip de casa. Així, la hipotètica Súper Lliga Europea afavoriria l’espectacularitat del joc i crearia una competició potent i estable a l’estil de la NBA americana. Alhora, contribuiria a la creació d’un ferm sentiment europeu que ajudaria a trencar molts marcs mentals que, ara per ara, no hi veuen més enllà dels Pirineus i que sospesen amb por, o veritable pànic, la idea que el Barça i el València s'independitzessin de la lliga espanyola.
