Costava de creure però era cert. El diari Sport, en la seva edició de dilluns, treia ni més ni menys que dues pàgines amb una crònica que sota el títol “La crónica del encuentro que nunca existió” parlava del Catalunya – Estats Units prohibit i que s’hauria d’haver jugat el dia anterior, diumenge. El subtítol, ben explícit: “Villar no dejó que el Lluís Companys fuera una fiesta deportiva y reivindicativa”. Amb el tema de l’idioma, als principals diaris esportius catalans el més calent és a l’aigüera, i fins ara, el ressò de les seleccions esportives catalanes, també. Però el reportatge d’aquesta setmana, signat per Jordi Gastó i Ivan San Antonio, tal vegada suposa un punt d’inflexió.
I és que la crònica no podia ser més explícita: lamenta que mentre altres seleccions han jugat partits oficials, Catalunya no ha pogut fer ni un amistós, critica que els catalans no haguem pogut enarborar els senyeres i les estelades al Camp Nou i ens haguéssim de perdre un espectacle futbolístic de gran nivell. I tot, “por el capricho de unes personas que viven a más de 600 kilómetros de la Ciudad Condal”. I afegeix que “Catalunya no pudo ayer jugar a fútbol, algo que no se prohibe ni en países dictatoriales”. A més, en cas d’haver-se jugat, al diari asseguren que l’endemà hi hagués hagut sis o set pàgines amb tota la informació del partit.