Després de la invasió àrab, la gent abandonà les terres baixes i fugí cap a l’alta muntanya pirinenca; tot i així, sobrevisqueren certs nuclis de població com ara la serralada del Montseny, refugi segur per la seva llunyania de la costa, sobretot al seu vessant nord, a la confluència de la Plana de Vic amb la castellania de Sant Lloren& Després de la invasió àrab, la gent abandonà les terres baixes i fugí cap a l’alta muntanya pirinenca; tot i així, sobrevisqueren certs nuclis de població com ara la serralada del Montseny, refugi segur per la seva llunyania de la costa, sobretot al seu vessant nord, a la confluència de la Plana de Vic amb la castellania de Sant Llorenç, o l’alta vall de la Tordera, base per a la futura repoblació del Vallès; al peu del massís de Montserrat, a la serra de Fontanelles, a l’oest del Pla de Bages, la densitat de població hi igualava la del Pirineu.
A les terres baixes, també permeteren una certa continuïtat de població les ciutats, protegides per les seves muralles. La invasió àrab significà la fi de Roda, l’antiga capital militar d’Osona i d’Egara, seu episcopal visigoda; però sobrevisqueren Elna, seu episcopal i capital de l’àrea del Rosselló, el Vallespir i el Conflent; Empúries capital del comtat fins a la construcció del nou nucli de Castelló d’Empúries; Girona crescuda per la seva situació d’etapa de la Via Augusta i per la veneració de les relíquies de Sant Feliu. Barcelona, ciutat secundària en època romana i visigoda, es beneficià del col•lapse de Tarragona, destruïda pels àrabs i abandonada a partir del segle VIII.
