Milers de persones van gaudir diumenge d’un partit entre les seleccions catalana i basca de futbol en un ambient entre aficions que qualsevol persona humana hauria considerat d’allò més entranyable i que qualsevol selecció oficial envejaria en els seus encontres. Un partit reivindicatiu, això sí. I un partit entre dues nacions amigues, això sí. Però escoltant o llegint algunes de les reaccions que s’han donat després del partit entre els mitjans de comunicació i alguns polítics espanyols qualsevol diria que era el Camp Nou el que feia “olor de sofre”. Pobra canalla (i insensats pares!), la que va anar al camp i, ves per on, s’ho va passar bé. I és que, com era d’esperar, tota la Brunete (i més enllà) mediàtica i política s’ha posat les mans al cap pel que consideren gairebé un acte terrorista. Però no tant per si hi va haver algun crit a favor d’ETA, sinó per la sola exhibició de la nostra bandera i per les ganes de ser al marge dels seus paràmetres i estructures. No toleren la simple existència d’uns pobles que no en volem saber res, del Manolo el del Bombo. I quan ens ho muntem pel nostre compte som el dimoni. Tant és així que la plataforma España y Libertad ha presentat una denúncia contra les federacions de futbol basca i catalana, així com al FC Barcelona, per considerar que les mostres “d’antiespanyolisme” poden constituir “apologia del racisme i la xenofòbia”. En definitiva, n’hi ha que veuen el que va ser una festa com un “ultratge a Espanya i als espanyols, que ajuda i justifica comportaments violents i terroristes”. Les pors, però, han arribat també a la UEFA, que ja s’ha apressat a recordar que només poden competir oficialment aquelles seleccions que tinguin un estat propi. Ja sabem el camí, doncs.
