És un fet curiós, aquest clima que s'ha creat al voltant de la gestió de l'entitat blaugrana. Des del punt de vista de l'opinió pública, s'ha passat de lloar el millor Barça de la història (sobretot pel que fa a la imatge i la gestió del club), a criticar fins a l'extrem (insults inclosos) un Joan Laporta visiblement tocat. Fins i tot aquesta actitud de Laporta, d'assumir les crítiques i entonar un mea culpa, força inèdit entre els nostres referents públics, no ha servit per reforçar la seva posició.
La moció de censura no tindria tant de relleu si no fos perquè l'atac ve de molts flancs, de dins i de fora. I el clima que s'ha creat s'alimenta cada dia des dels mitjans de comunicació esportius i no esportius. La premsa, doncs, s'hi ha sumat d'una manera ferotge, aportant situacions clarament poc periodístiques. Mireu només algun dia les notícies de BTV del vespre i veure-ho com s'esplaia el presentador amb comentaris ofensius que traspassen la línia de la més mínima ètica professional. Una cosa és posar una mica de cullerada personal en la presentació de les notícies i l'altra és insultar en antena un club de futbol, sigui el que sigui. Coses com aquestes, jo no les havia vist mai en una televisió pública de Catalunya. Mai. Quan acabi el seu mandat, Joan Laporta haurà estat, sense cap mena de dubte, un dels millors presidents que hagi pogut tenir el Barça. Qui posi en dubte això és que té molt poca memòria, i alguna mena d'interès l'encega per valorar objectivament la gestió que ha fet la junta de Laporta. Més enllà de les simpaties personals, que sempre poden ser més o menys tèbies, Laporta ha encapçalat una gestió que ha demostrat que el Barça encara pot ser més gran del que havia estat mai, i que pot representar Catalunya amb un gran orgull.

És veritat que la seva gestió ha estat valenta, i això ha comportat apartar molts interessos foscos que voltaven el club, com per exemple els dels Boixos Nois, que l'han arribat a amenaçar de mort (un episodi que sembla oblidat, però que encara cueja). Però el salt al buit que han fet determinats actors en el moment actual del club és estrany i només fa pensar en la revolució d'aquests interessos apartats del club. En tot cas, no pot explicar-se només pels resultats esportius, ni pel cas Ronaldinho, ni per una sortida de to momentània de Laporta. Sembla com si haguessin esperat el moment en què el vaixell estigués tocat, per assaltar-lo a ple.