Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 26 de de juliol del 2011 | 18:33
Notícia · Economia

Catalunya paga la ceguera de Zapatero amb la crisi

A principis de l'any 2008, José Luís Rodríguez Zapatero jurava i perjurava que a l'Estat espanyol no hi havia cap crisi econòmica i financera, malgrat que a la resta del món ja havien acceptat el nou escenari i aplicaven plans de xoc.

Juan Manuel López, secretari d'Estat d'Hisenda

Foto: ACN · I tan convençut estava que la crisi era només un producte de la imaginació dels pessimistes d'arreu del món, que va aplicar el seu optimisme també a les previsions dels comptes de l'Estat del 2008 i el 2009. Tant és així que els ingressos previstos per Madrid per a aquests dos exercicis van ser tan elevats, sense tenir en compte que després d'una crisi sempre ve una recessió, que es van repartir alegrement diners a les comunitats autònomes en concepte de bestreta.

Però les liquidacions dels pressupostos, que es produeixen el juny dels dos anys següents a l'exercici, han posat de manifest que al PSOE se li'n va anar la mà amb la calculadora. Un excés d'optimisme en la previsió de recaptació d'impostos o un maquillatge de comptes per abillar una mica més les bones relacions entre els governs espanyol i català? Sigui com sigui, Catalunya ara resulta que va estar sobrefinançada en les competències que té transferides, malgrat que a la vegada s'ha hagut d'endeutar en els darrers anys fins al punt que Brussel·les i Madrid l'apunten amb pistola perquè redueixi dràsticament els seu deute.

A Catalunya falten 1.450 milions d'euros de bestreta del fons de competitivitat i 911 milions per endarreriments d'inversions en infrastructures

Per la gestió pèssima de l'equip econòmic de Zapatero, la Generalitat haurà de retornar a l'Estat 2.500 milions d'euros per equilibrar els avançaments que ha rebut del govern espanyol els anys 2008 i 2009. Les xifres les ha fet públiques l'executiu espanyol en la presentació de la liquidació de les autonomies de l'any 2009. El govern català haurà de tornar aquests diners en un termini de quatre anys, però la Generalitat té previst demanar una moratòria en el proper Consell de Política Fiscal i Financera. La xifra és notablement més elevada dels càlculs que darrerament havia fet la Generalitat. El mateix conseller d'Economia, Andreu Mas Colell, xifrava en 788 milions el possible retorn a Espanya per càlculs a l'alça.

Ara bé, si Madrid vol passar comptes, que els passi. A Catalunya falten 1.450 milions d'euros de bestreta del fons de competitivitat i 911 milions per endarreriments d'inversions en infrastructures establertes a la disposició addicional tercera que encara no s'han executat. Només amb aquests deutes de l'Estat amb Catalunya, el balanç s'iguala. I podem sumar-hi també els més de 4.000 milions que encara no ha invertit l'Adif en la millora de la xarxa ferroviària de Catalunya. I si l'Estat espanyol fos realment federal, com propugnava Zapatero en ser escollit el 2004, encara hauria de reconèixer l'espoli fiscal a Catalunya, que se situa prop del 10,5% del PIB, i reduir-lo fins al 4,5% que per llei, s'estableix en l'estat federal alemany.

Fent números, això suposaria una reducció del dèficit fiscal de gairebé 10.000 milions d'euros anuals. Passem comptes, doncs? Els càlculs de parvulari de la Moncloa suposaran el retorn a la caixa estatal de 18.736 milions d'euros abans del 2015 provinents de les errades comeses en les previsions que afecten les comunitats autònomes. La que més deu és l'Andalusia governada pels socialistes, amb 4.637 milions d'euros de sobrefinançament.



Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat