És, normalment, en aquestes èpoques de l’any quan surten les dades actualitzades anuals sobre les principals macromagnituds econòmiques que expliquen l’evolució de la nostra economia. En conseqüència van apareixent nous titulars, sovint mancats d’una explicació que permeti lligar caps a aquells que no es dediquen al món d És, normalment, en aquestes èpoques de l’any quan surten les dades actualitzades anuals sobre les principals macromagnituds econòmiques que expliquen l’evolució de la nostra economia. En conseqüència van apareixent nous titulars, sovint mancats d’una explicació que permeti lligar caps a aquells que no es dediquen al món de l’economia. Doncs bé, si analitzem les variables que millor defineixen les característiques econòmiques del nostre país veurem que ens trobem amb resultats contradictoris.

Som capdavanters a l’Estat espanyol en inversió privada en recerca i desenvolupament –el 25% de les empreses que inverteixen en R+D de l’estat espanyol, són catalanes-. Disposem del més elevat índex en creació d’empreses i, per tant, en cultura emprenedora. El 42,5% de la producció industrial catalana és d’alta tecnologia, i aquesta representa més d’un 20% de la producció d’aquesta tipologia a l’Estat espanyol. Les nostres universitat sorgides d’iniciativa privada ocupen els primers llocs en qualitat d’ensenyament a nivell estatal. Som, de llarg, la “comunitat autònoma” que disposa de més empreses que exporten a l’estranger –de fet, les exportacions catalanes representen el 27,4% de les estatals-. Podríem seguir amb un llarg etcètera.

Tot i així resultem ser la cinquena “comunitat autònoma” en renda per càpita, i restem en posicions intermèdies pel que fa a qualitat de serveis públics. Cap altra comunitat administrativa europea de característiques homogènies a Catalunya es troba en situació similar. Ni Baden- Wuttemberg, ni l’Ille de France ni la Lombardia. Per altre banda, les dades analitzades també ens expliquen el galopant creixement d’estats com Irlanda, República Txeca, Àustria, Eslovàquia, Lituània així com la consolidació de Bèlgica, Suïssa,  Dinamarca i Països Baixos, com a països amb una major qualitat de vida i capdavanters en el rànquing europeu en termes de renta per càpita. Doncs sí, es tracta de regions econòmicament òptimes (així les cita el prestigiós economista Ohmae) per dimensió i població. L’autisme permanent i la intoxicació de segons quins mitjans de comunicació no permeten veure algunes dades objectives que converteixen el “somni” en l’aspiració més racional, en contraposició a l’immobilisme empobridor. O és que tenim la voluntat de no créixer en la mesura de les nostres possibilitats? O és que creiem que l’estat espanyol voldrà entendre les nostres queixes?