Dilluns al vespre vam poder escoltar el president Maragall divagant sobre els continguts de la conversa que va tenir, ben recentment, amb Rodriguez Zapatero. Sembla que, entre d’altres coses, van parlar de l’evolució de l’economia espanyola d’aquests últims anys i de com podien anar les coses en el futur. Maragall explicà que el president Zapatero li ha Dilluns al vespre vam poder escoltar el president Maragall divagant sobre els continguts de la conversa que va tenir, ben recentment, amb Rodriguez Zapatero. Sembla que, entre d’altres coses, van parlar de l’evolució de l’economia espanyola d’aquests últims anys i de com podien anar les coses en el futur. Maragall explicà que el president Zapatero li havia afirmat que l’Estat espanyol properament atraparia a Alemanya i a França en renta per càpita, i això no és del tot cert. Aquestes dades han estat calculades equiparant les rendes en funció del nivell de preus a cada país, és a dir, en paritat de poder adquisitiu i aquest sistema no és el millor per explicar la renda per càpita tenint en compte que tots els mercats esdevenen cada vegada més internacionals. Els alemanys no paren de comprar cases a les costes espanyoles per, segons ells, “quatre rals” mentre que els espanyols els hi representa una fortuna adquirir una habitatge d’aquest tipus. No sembla doncs, que les rentes per càpita hagin de convergir en poc temps.

Catalunya ja fa alguns anys que disposa d’una renta per càpita en paritat de poder adquisitiu  major a la de França o Alemanya –al 2003 i prenent com a mitja de la UE-25 el valor 100, Catalunya es situava en el 117,5, mentre que França ho feia en el 111,4 i Alemanya en el 108,4; l’Estat espanyol prenia el valor de 97,4-. Sense ponderar la renda en funció del poder adquisitiu, el PIB per càpita català no convergia amb el francès o l’alemany; l’espanyol, evidentment, tampoc. No obstant, cal dir que aquells territoris europeus que són motor industrial a cadascun dels estats membres disposen d’una renda per càpita molt superior a la catalana. És a dir, Catalunya està a la cua d’aquells territoris europeus que són el motor industrial dels seus respectius estats. Hi ha qui vol fer creure que l’allisament i la igualtat entre territoris d’un mateix estat és la millor forma de créixer globalment, encara que sigui posant pals a les rodes aquelles comunitats que creen més riquesa. Doncs els números no diuen precisament això, miri’n sinó quina és la renda per càpita de la regió de Praga i com creix la República Txeca; observi’n la renda dels habitants de Dublín i quin és el creixement d’Irlanda. Que no ens venguin que la manera de convergir amb els principals estats europeus és ofegant a aquelles comunitats més industrialitzades, tampoc que la convergència en termes de PIB per càpita de l’Estat espanyol amb Alemanya és cosa de pocs anys.