Bona part dels diaris del país han informat de la voluntat d’Abertis i d’Autostrade de fusionar-se per crear una empresa líder a nivell mundial de gestió d’infrastructures i concessions. Els principals accionistes d’aquesta companyia seran el grup Benetton, La Caixa i ACS (empresa dirigida pe Florentino Pérez i participada principalment pels germ Bona part dels diaris del país han informat de la voluntat d’Abertis i d’Autostrade de fusionar-se per crear una empresa líder a nivell mundial de gestió d’infrastructures i concessions. Els principals accionistes d’aquesta companyia seran el grup Benetton, La Caixa i ACS (empresa dirigida pe Florentino Pérez i participada principalment pels germans March, els “Albertos” -Cortina i Alcocer-, i el mateix Pérez). El que canvia ara és l’entrada de capital italià, que converteix el nou grup –com totes les grans companyies- en una empresa menys identificada amb una nació concreta. Fa pocs anys no existia Abertis i Acesa –exclusivament catalana- es barallava amb les autopistes de Dragados –posteriorment comprades pel grup ACS- per a esdevenir la primera empresa de l’Estat espanyol en aquest sector. Després de competir van decidir agafar-se de la mà i crear el grup Abertis amb l’objectiu de donar guerra a nivell europeu. D’aquesta manera va néixer una companyia d’arrel catalana, amb seu a Barcelona i dirigida per catalans -això sí, molt participada per empresaris de la resta de l’Estat-. Actualment, la fusió d’aquestes dues companyies líders als seus estats i capdavanteres a Europa suposa un pas més en la pèrdua d’identitat nacional d’Abertis però, al mateix temps i gràcies a això, segurament naixerà una multinacional de grans dimensions amb seu social a Barcelona, presidida per un català –Isidre Fainé- conjuntament amb un italià, i amb Salvador Alemany com a principal executiu. Cal esperar quina serà l’actitud del nou govern italià que, de moment, ja ha demostrat certa animadversió per aquesta operació. De totes maneres, tant Autostrade com Abertis, han manifestat que aquest projecte no es tracta d’una venda encoberta, sinó d’una fusió amistosa positiva per a Catalunya, per als dos estats i per al conjunt de la UE. Sembla, doncs, que el grup d’empreses La Caixa -comandat per Fainé- i l’actual Abertis -dirigida per Alemany- han sabut convèncer als seus socis (als antics –espanyols- i als nous- italians-) per mantenir la seu i la direcció de la companyia resultant a Catalunya, fet poc habitual en operacions similars de temps passats.
