L’economia catalana ha estat el motor del sud d’Europa durant molts anys per uns seguit de raons: inicià la industrialització amb molta antelació respecte a la resta de l’Estat espanyol i Portugal, ha estat un pol de comunicació entre emprenedors, s’ha caracteritzat per especialitzar-se en sectors que -per les característiques culturals i L’economia catalana ha estat el motor del sud d’Europa durant molts anys per uns seguit de raons: inicià la industrialització amb molta antelació respecte a la resta de l’Estat espanyol i Portugal, ha estat un pol de comunicació entre emprenedors, s’ha caracteritzat per especialitzar-se en sectors que -per les característiques culturals i geogràfiques catalanes- han resultat molt rendibles, s’han format bons gestors empresarials que han sabut interpretar correctament les doctrines econòmiques del nord d’Europa i d’Amèrica, la societat catalana ha estat més treballadora i més rica pel que fa a nivell cultural que d’altres. Actualment, moltes d’aquestes característiques han desaparegut o han perdut potència en termes relatius. Seguim sent més innovadors, però comparativament, menys que abans. Han aparegut nous nuclis amb emprenedors de nivell. Hem perdut productivitat en sectors on érem hegemònics. Per altra banda, ja no tenim el PIB per càpita més elevat de l’Estat i el percentatge del PIB català sobre el total estatal va reduint-se any rere any – les últimes dades publicades no corregeixen aquesta tendència-. Ja no som el motor, sinó que som un dels motors. Fins fa poc, tot i ser maltractats per les administracions espanyoles, podíem romandre en posició de lideratge indiscutible. Actualment, no podem ser capdavanters si no gaudim d’un finançament just. L’acordat en aquests moments no garanteix una solució definitiva al dèficit fiscal. Les decisions que determinarien finalment els diners que gestionarien les administracions catalanes serien preses unilateralment des de Madrid. És possible que el poble de Catalunya encara no sigui prou conscient de què ens juguem amb aquest Estatut. En tot cas, val la pena demanar als nostres polítics un esforç addicional per tal de no seguir amb la línia negativa actual que condemna la nostra economia a caminar pels carrers de la mediocritat.
