L’àmbit sindical ha generat en les últimes setmanes episodis força eloqüents respecte la situació política i social de Catalunya, però abans d’acabar l’any ja se’n produeixen de nous i ben paradoxals. I és que la patronal espanyola CEOE-CEPYME i les centrals CCOO i UGT han coincidit a l’hora de demanar al govern de Madrid que no traspassi la Inspecció de Treball i en mantingui el model de gestió més centralista possible.
Sota l’argument –o eufemisme- de la “unitat de mercat”, tant Bárcenas, com Díaz Ferrán, com Fidalgo i Méndez mantenen que la Inspecció de Treball sigui “homogènia a tot l’Estat” i que transferir-la seria “anar pel mal camí” o, fins i tot, en paraules de Fidalgo -que no es va estar de proclamar que “som un únic país”- “un suïcidi”. Es dóna el cas que el líder de la UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez, sí que recolza el traspàs. Un posicionament que ara caldrà veure com s’encaixa a la decisió de la direcció estatal.
Allò destacat de l’acord, i com ja ha denunciat la Intersindical-CSC, és que vulnera l’Estatut de Catalunya –també el valencià- que atorga plenes competències en aquest terreny a la Generalitat. Un Estatut que les delegacions d’aquests sindicats a Catalunya van aplaudir al seu dia i les retallades del qual van portar la Intersindical-CSC a demanar-ne el vot en contra.
La trobada d’aquesta setmana, a més, ha servit per establir la limitació al 2% del creixement salarial, xifra que contrasta amb el 4,2% d’inflació real a Catalunya. Això significa que els ciutadans i ciutadanes d’aquest país veuran com el seu poder adquisitiu disminueix considerablement. Els sindicats estatals asseguren que això es corregirà a partir de les revisions dels convenis però des del sindicalisme nacional es qüestiona que, una vegada més, aquest tipus de decisions s’hagin de prendre en marcs estatals i s’allunyin dels interessos dels treballadors i treballadores.
