Tot i l'enorme fama de garrepes que se'ns suposa als catalans, estudi rere estudi es constata que som d'allò més "solidaris" i a sobre des de Madrid només fan que amagar-nos-ho. I és que després de l'estudi presentat per la Fundació Josep Irla ara ja sabem que gràcies al nostre dèficit fiscal, fins i tot els ciutadans de Melilla o Castella Lleó ja superen en capacitat adquisitiva els catalans tot i que, com ja és conegut, Catalunya es troba en la quarta posició del rànquing del Producte Interior Brut (PIB). L'estudi, presentat pel Conseller Joan Puigcercós, posa xifres molt interessants sobre la taula en assegurar que Catalunya va regalar l'any 2005 a Espanya 18.595 milions d'euros, l'equivalent a tot el PIB del Baix Llobregat o el que és el mateix, quatre vegades el del Gironès, vuit vegades el de l'Anoia i cent setanta vegades el de l'Alta Ribagorça.
Suprimir el peatge de Mollet, el de Martorell, el de Montgat-Mataró, pagar totes les actuacions viàries i ferroviàries programades fins al 2012 i les obres previstes per al Cinturó Orbital Ferroviari (Vilanova i la Geltrú-Mataró): tot això i molt més es podria finançar en un sol any si Catalunya deixés de tenir el dèficit fiscal que actualment té amb l'estat espanyol. Aquests són els números i aquesta és doncs, la realitat que viu Catalunya que, una vegada més, i en boca de Puigcercós va ser descrita com una terra que pateix "autèntic espoli fiscal".
I és que l'estudi, que contradiu en part el que fa unes setmanes va presentar el BBVA, mostra també com a cada català ens costa fins a 2622 euros l'any el participar del sistema de finançament espanyol. Segons Puigcercós, "el dèficit absolut s'ha multiplicat per 2,24 i el dèficit per habitant per 1'93". És a dir, per Puigcercós, "en 10 anys, la "solidaritat" amb la resta de regions de l'Estat s'ha multiplicat per 2", de tal manera que regions com Melilla i Castella i Lleó acaben sent més riques que Catalunya tot i produir molt més.
Joan Puigcercós ha aprofitat la presentació d'aquest estudi per reivindicar de nou la publicació de les balances fiscals i per assegurar que "Esquerra vol garantir el futur de Catalunya amb un model de finançament basat en el concert econòmic cooperatiu". L'actual líder d'Esquerra ha comparat de forma continuada el creixement de Catalunya i el d'Irlanda tot i que ha lamentat que no es trobessin en la mateixa situació jurídica.
Finalment, l'estudi ha servit també per demostrar com altres nacions es troben en una millor situació que la catalana. Exemples clars són el País Basc i Navarra que gràcies al concert econòmic, els dos governs autonòmics tenen un 70% més de recursos per habitant, que dit d'altra manera significa que per cada euro per habitant que disposa la Generalitat, el govern basc en disposa 1,73 i el navarrès 1,71.
