Les últimes dades referents a la taxa d?inflació espanyola i catalana per al conjunt dels últims 12 mesos no tenen res a veure amb els objectius inicials dels governs català i espanyol per a l?any 2005: han duplicat les previsions fetes a començament d?any on preveien un augment de l?IPC del 2%, mentre que les últimes dades d?inflació interanual ?les del mes d?octubre- certifiquen un augment de pr Les últimes dades referents a la taxa d?inflació espanyola i catalana per al conjunt dels últims 12 mesos no tenen res a veure amb els objectius inicials dels governs català i espanyol per a l?any 2005: han duplicat les previsions fetes a començament d?any on preveien un augment de l?IPC del 2%, mentre que les últimes dades d?inflació interanual ?les del mes d?octubre- certifiquen un augment de preus del 3,7% a l?Estat espanyol i del 4,3% a Catalunya. Per altra banda, la zona euro manté el creixement de preus en termes interanuals al voltant del 2%. No sorprèn gens que la inflació corresponent a Catalunya, sigui major que la de l?Estat espanyol. Durant molts anys, sempre ha estat així i les explicacions dels acadèmics més prestigiosos és confusa i contradictòria. Alguns consideren que aquest diferencial és degut a reduccions continuades en la oferta ?això suposaria també un augment de l?atur, cosa que no s?ha observat- altres argumenten que aquest diferencial s?explica per un major dinamisme de la demanda ?això restaria importància a la divergent inflació catalana-. Altrament, hi ha qui considera que hi ha poca competència en certs sectors com el de la distribució alimentaria (els aliments no elaborats sembla que presenten un diferencial d?inflació enorme respecte a l?Estat espanyol). També hi ha qui pensa que hi ha un excés d?intervenció per part de la Generalitat a l?economia amb la creació continua de nous d?impostos indirectes. Sigui com sigui, les noves dades respecte el creixement generalitzat dels preus consoliden aquest diferencial que ens fa perdre poder adquisitiu i competitivitat respecte a l?Estat i a la Unió. La política monetària és el més efectiu del mitjans antiinflacionistes i és el Banc Central Europeu l?encarregat de realitzar-la (aquesta, no sempre és positiva per a l?economia catalana). De totes maneres, les competències en matèria econòmica que haurien de ser traspassades amb el nou Estatut juntament amb les ja disponibles, permetrien treballar amb més eficàcia per a corregir aquests diferencials. s ja hora de prendre mesures sèries que ajudin a capgirar aquesta tendència.