El ministeri d’Economia es manté ferm a l’hora de negar-se a publicar les balances fiscals de l’Estat amb els territoris, probablement per por a destapar la realitat sobre el dèficit fiscal català. Però els diversos estudis d’economistes, i fins i tot del mateix Govern català, posen de manifest que les xifres són molt més cru El ministeri d’Economia es manté ferm a l’hora de negar-se a publicar les balances fiscals de l’Estat amb els territoris, probablement per por a destapar la realitat sobre el dèficit fiscal català. Però els diversos estudis d’economistes, i fins i tot del mateix Govern català, posen de manifest que les xifres són molt més crues del que pretén vendre l’executiu espanyol de torn. El professors de Teoria Econòmica de la UB, Ramon Tremosa i Jordi Pons ja van destapar alguns càlculs en el llibre L’espoli fiscal (Edicions 3i4), que posava de manifest la quantitat d’euros que s’escolen cap a Madrid i que no retornen en forma d’inversions. Ara, un nou llibre, aquesta vegada de Tremosa en solitari, Estatut de Catalunya, veritats contra mentides (3i4), alerta d’altres espolis, en aquest cas, el de l’efecte seu, que consisteix en què per exemple, una empresa ubicada a Catalunya, on consumeix serveis pagats per la Generalitat, cotitza els seus impostos a Madrid, on hi té la seva seu fiscal. Així, engreixa el percentatge d’impostos que la Comunitat de Madrid aporta a l’Estat, dels quals, una bona part correspondrien a les aportacions de Catalunya si no fos per aquest efecte seu. El nou llibre, que es presenta demà dijous a les 20h al Collegi de Periodistes de Catalunya, també analitza a fons els paranys en què poden caure els negociadors catalans i, en definitiva, tot allò que cal tenir en compte per jutjar si el resultat de les negociacions Catalunya-Madrid per a l’Estatut es pot considerar un èxit o un simple pedaç per sortir del pas. Tal com descriu el mateix autor, aquest llibre sorgeix de les declaracions que tant “la dreta liberal com l'esquerra progressista espanyoles” han fet sobre el nou Estatut de Catalunya. Pretén proporcionar arguments per fer front a uns tòpics seculars, alguns ja utilitzats contra els Estatuts de Núria i de Sau. Aquest treball també vol donar les claus per interpretar el resultat de les negociacions en matèria de finançament, si finalment hi ha acord.