Un altre acte de fermesa del Conseller Castells cal que no sigui en va. Antoni Castells ha respost ràpidament la proposta del Ministeri espanyol per tal d'iniciar les negociacions pel nou finançament català i ho ha fet de forma contundent i sense pors. Castells ha dit que "el model de Solbes és decepcionant, insuficient i preocupant" i ha posat sobre la taula que el Govern català exigirà els mínims necessaris per assolir els objectius. Si la posició de Castells és realment compartida pel conjunt del Govern, els catalans ja podem llançar els coloms al vol. Tot i això, de moment, i aprenent de la història, cal esperar que les fermes paraules de Castells no se les endugui el vent.
La primera escena del combat ja s'ha dut a terme. El centralisme d'esquerres espanyols han mostrat la seva estratègia i, com ja és habitual, deixa molt a desitjar. I això no ho diuen els assenyalats independentistes, sinó que, fins i tot, els sectors catalanistes del PSC, encapçalats per Castells, han posat el crit al cel davant el model que proposa el socialista Solbes. Fins aquí i veient com havien anat els fets els últims dies, no podem dir que hi hagi cap sorpresa destacable. De fet, tot el que ha succeït és de lògica pura i dura en les primeres jugades d'aquest joc d'escacs on el govern espanyol i el català han d'arribar a les taules per tal de pactar un nou model de finançament.
Ara bé, si volem que Espanya no li faci un escac mat a l'últim segon a Catalunya, cal que la posició de Castells sigui compartida pels partits catalanistes, els que són al Govern i als que no, i cal també que l'estratègia dissenyada per Castells i la resta de govern de fermesa i duresa envers el joc brut centralista no s'acabi al segon acte de la funció. Si realment creiem que el model de Solbes és decepcionant, insuficient i preocupant, plantem-nos com a nació i exigim les coses tal com han de ser. Una altra acció de llançar la pedra i amagar la mà com ja vam fer amb l'Estatut acabaria amb la illusió de molts catalans i catalanes i, ens deixaria amb aquell gust amarg d'haver esperat molts mesos i no haver assolit res en concret.
És així com cal reconèixer l'actitud de Govern i de país que ha tingut el Conseller Castells, que com es fa evident en aquests últims dies està exercint el paper que li pertoca com a conseller d'economia d'un país. Ara cal que l'actitud no sigui flor d'un dia i que els polítics i ciutadans d'aquest país responguin per tal de dur la partida cap al terreny de joc català.
