El conflicte més immediat que havia d’afrontar la direcció de SEAT, el sobrant de plantilla, s’ha acabat amb un expedient de regulació d’ocupació que ha afectat 660 treballadors. Però aquest era només un problema conjuntural de SEAT, que respon a un context de crisi generalitzada del sector automobilístic europeu. En aquesta ocasi& El conflicte més immediat que havia d’afrontar la direcció de SEAT, el sobrant de plantilla, s’ha acabat amb un expedient de regulació d’ocupació que ha afectat 660 treballadors. Però aquest era només un problema conjuntural de SEAT, que respon a un context de crisi generalitzada del sector automobilístic europeu. En aquesta ocasió, el conseller d’Indústria i Treball, Josep Maria Rañé, s’ha tret un pes del damunt, perquè l’administració no hi ha hagut d’intervenir directament. Però la filial de Volkswagen té un altre problema, i aquest no es resol acomiadant plantilla. És un problema estructural, de manca d’inversions que permetin que la marca SEAT avanci i es consolidi al mercat, sobretot davant l’oferta brutal de cotxes provinents del mercat xinès. Ahir dilluns, el conseller Rañé i el seu homòleg espanyol, José Montilla, van viatjar a Alemanya per assegurar-se el futur de l’empresa industrial més important de Catalunya. El president del principal grup automobilístic d'Europa, Bernd Pischetsrieder, els va confirmar que “a llarg termini” la marca SEAT seguirà sent filial seva. Però el grup alemany ha demanat una cosa a canvi, que el Govern espanyol i la Generalitat posin especial èmfasi en la necessitat de millorar les infraestructures, sobretot ferroviàries, per poder augmentar la competitivitat.
La trobada amb el president alemany compromet Montilla a ajudar Volkswagen des de l’administració, a invertir en infrastructures i a estimular les inversions en investigació i recerca perquè pugui augmentar notablement la productivitat, fins a la mitjana europea (2% del PIB). SEAT és la primera empresa exportadora catalana i resulta importantíssima pel que fa a demandes de llocs de treball. Seria profundament negativa l’existència d’un altre expedient de regulació. Potser seria l’últim pas abans del tancament definitiu. Montilla, ha esdevingut, últimament, un personatge clau pel que fa a les aspiracions polítiques i econòmiques de Catalunya. La seva opinió serà molt rellevant en el marc de discussió final de l’OPA de Gas Natural sobre Endesa, i de moment manifesta que té una opinió personal al respecte que no transmetrà fins que arribi el moment de fer-ho, en el Consell de Ministres pertinent. Són poc conegudes però podem intuir que molt determinants, les seves aportacions en la negociació del nou Estatut i amb ell, del nou model de finançament. Sols comenta que l’Estatut sortit del Parlament de Catalunya, “és molt millorable” pel que fa als temes cabdals. Altres dirigents catalans trobarien millorable que el dret a l’autodeterminació aparegués en l’articulat o que el sistema de finançament fos calcat al dels territoris forals, i d’això ja no en parlen perquè ja van cedir en pro del pacte estatutari al Parlament. Així doncs, el ministre d’Indústria, Turisme i Comerç té la oportunitat de jugar el paper de desllorigador en qüestions de màxima importància.
