Avui és dia d’eleccions a les tretze cambres de comerç de Catalunya. En onze d’elles només existeix una única candidatura i, en efecte, no es preveuen gaires emocions. Només a les cambres de Tarragona i Girona hi haurà disputa entre candidats de Foment del Treball i de Pimec-Sefes. A Barcelona, Miquel Valls esdevindrà, amb tota seguretat Avui és dia d’eleccions a les tretze cambres de comerç de Catalunya. En onze d’elles només existeix una única candidatura i, en efecte, no es preveuen gaires emocions. Només a les cambres de Tarragona i Girona hi haurà disputa entre candidats de Foment del Treball i de Pimec-Sefes. A Barcelona, Miquel Valls esdevindrà, amb tota seguretat altra vegada, president de la Cambra barcelonina –després que el ple format per 69 membres elegit avui li reediti la confiança-. Fa quatre anys va guanyar els comicis amb rotunditat davant de Joaquim Molins i sembla que cada vegada aglutina més suports. En aquest mandat s’ha aconseguit rellençar el paper de la Cambra en el món econòmic català, tot participant activament en l’acord estratègic per a l’economia catalana consensuat entre la Generalitat, els sindicats i les patronals; pas important per a dinamitzar l’economia a Catalunya. Cal destacar també, l’impuls a la Fira de Barcelona com a eina fonamental per a les relacions comercials del nostre país –el projecte en construcció d’ampliació de la Fira era absolutament necessari per no perdre pistonada respecte, sobretot, a la Fira de Madrid–. Miquel Valls no s’ha mossegat la llengua a l’hora d’afirmar que Catalunya pateix un dèficit fiscal molt elevat així com una greu manca d’inversions estatals en infrastructures i, en conseqüència, ha estat clar en manifestar el seu suport a l’Estatut sortit del Parlament de Catalunya. La feina ha estat ben feta i per això no s’ha presentat cap contrincant, però encara hi han molts reptes importants de futur –com una major internacionalització de l’empresa catalana que ens faci menys dependents d’un únic mercat, o una major insistència per aconseguir un tracte fiscal just que ens permeti invertir en infrastructures necessàries–. El paper de les cambres de comerç de Catalunya és molt més important en països com el nostre, on amb les administracions públiques pròpies no n’hi ha prou per treballar eficaçment pel futur de la nostre economia. Val la pena, llavors, que sigui comandada per gent il·lusionada i competent.
