Ara que Jaume Matas ja no és ministre i que no hi ha un president del PP a Madrid, curiosament, al Govern balear li entren les presses per reclamar un nou model de finançament per a les Illes, i no pas un model modest, sinó un que els beneficiï especialment. Resulta doncs, que a Matas ja no li agrada el sistema de finan&cce Ara que Jaume Matas ja no és ministre i que no hi ha un president del PP a Madrid, curiosament, al Govern balear li entren les presses per reclamar un nou model de finançament per a les Illes, i no pas un model modest, sinó un que els beneficiï especialment. Resulta doncs, que a Matas ja no li agrada el sistema de finançament que li va aprovar Aznar, i que fins fa escassos dies, defensava aferrissadament. El Govern del PP balear ha canviat de parer, i es compromet a negociar amb la resta de grups un nou model que permetria a les Balears rebre entre 400 i 1.500 milions d'euros més cada any. Fins ara, els homes de Matas només havien suggerit una revisió dels criteris de població, però en una comissió en la qual el PP havia de presentar el pla de sanejament del deute, el conseller d'Economia va dir que aquest servirà per equilibrar els pressuposts "però no resoldrà el problema de fons". Segons el conseller Ramis, ara les comunitats amb menys ingressos tributaris -les que aporten menys a l'Estat- són les que tenen un índex de finançament més alt: les Canàries, Extremadura, Andalusia i Castella-la Manxa, que són compensades amb transferències. En canvi, les que més aporten -les Balears, Madrid i Catalunya- tenen el pitjor finançament. Ara el PP reclama que s'ampliï la participació de les comunitats en l'IRPF, l'IVA, l'impost de societats o els imposts especials, i que es creï una agència tributària pròpia.