La societat italiana necessita una resposta a l’estat actual de l’economia transalpina. Berlusconi no ha parat de repetir que les acusacions d’estancament econòmic són fruit d’una conspiració de la premsa de l’esquerra per a derrotar-lo a les eleccions generals i que la disminució de l’atur és un bon exemple de la bona marxa de La societat italiana necessita una resposta a l’estat actual de l’economia transalpina. Berlusconi no ha parat de repetir que les acusacions d’estancament econòmic són fruit d’una conspiració de la premsa de l’esquerra per a derrotar-lo a les eleccions generals i que la disminució de l’atur és un bon exemple de la bona marxa de l’economia. Si bé és cert que l’atur s’ha reduït considerablement –sobretot al sud del país- no es pot jutjar la salut d’una economia en funció d’una única variable. Val la pena observar-ne d’altres per a treure conclusions més precises: el creixement al 2004 va ser només del 1,1% i es transformà en 0% al 2005; la despesa pública ha crescut al temps que han baixat els nivells de recaptació d’impostos, això ha propiciat un dèficit pressupostari del 4% -molt per sobre dels límits establerts per la UE-; la força de treball italiana ha anat perdent competitivitat per a situar-se per sota de països com Jordània o Grècia, i una posició per sobre de Botswana –el tancament de la fàbrica d’Alfa Romeo a Milà n’és una clara conseqüència-; la inversió en I+D ha disminuït, quan a tot Europa augmenta lleugerament. Val a dir que quan la Casa de les Llibertats de “Il Cavaliere” va pujar al poder, la conjuntura econòmica ja no era bona, però han sigut incapaços de redreçar-la. Queda clar que el govern entrant d’aquestes eleccions haurà de prendre decisions importants en política econòmica perquè contràriament al que diu Berlusconi, les coses no van bé. Si els governants fallen en intentar atacar el problema, llavors Itàlia podria patir un període encara més llarg d’estancament i un lent deteriorament de les finances públiques. La situació de bloqueig que es desprèn de les eleccions italianes on un partit guanya al Congrés i l’altre sembla vèncer al Senat dificulta moltíssim la gestació de noves lleis i de polítiques econòmiques necessàries per a donar la volta d’una vegada aquesta situació. L’economia italiana necessita polítiques fermes i no són possibles sense un marc estable que permeti executar polítiques amb facilitat.