El politòleg i periodista Eduard Vallory fa notar el potencial de la ciència que es genera a Catalunya en l'article ‘La ciència vol inversió', publicat a Expansión dijous passat. Vallory, director general de la Barcelona Graduate School of Economics, remarca la necessitat de polítiques consistents en el temps, tot dient que "la ciència vol inversió, no només de diners sinó també de temps".
Analitzant la diferència entre la llarga i ininterrompuda tradició científica (800 anys) d'universitats com Cambridge davant de l'accidentada trajectòria del món universitari català ("la Universitat de Barcelona va estar clausurada entre 1714 i 1837, i fins el 1954 no va poder atorgar títols de doctor"), l'autor adverteix del greu error de pensar que no tenim capacitat de competir, que sempre serem de segon nivell. "És aquesta postura mancada de confiança en les nostres possibilitats el que provoca les cícliques involucions en política científica que tant temen els recercadors, sigui generant incerteses en els compromisos econòmics, sigui rebaixant els estàndards de qualitat establerts prèviament".
Pel contrari, el director de la Barcelona GSE destaca els "impressionants" resultats catalans de la primera convocatòria d'ajuts per a joves investigadors del European Research Council, una convocatòria competitiva que ha donat 300 ajuts de fins a dos milions d'euros a científics d'arreu d'Europa d'entre les 9.000 candidatures presentades. "Dels 300 brillants joves recercadors, 15 són d'institucions catalanes, i 9 de la resta de l'Estat": un 5% del total, quan Catalunya representa un 1,5% de la població europea.
Part d'aquest èxit, segons Vallory, es deu a "una modesta però solvent i compromesa inversió pública iniciada a Catalunya no fa ni una dècada, amb la creació de centres de recerca amb personalitat jurídica pròpia i iniciatives com el programa de captació d'investigadors ICREA", referint-se a l'etapa liderada per Andreu Mas-Colell al capdavant del DURSI. "Vuit dels guardonats eren investigadors contractats per ICREA, una iniciativa excellent que des del 2001 ha dut a Catalunya 173 recercaires de primer nivell. A més, nou dels quinze guardonats pertanyen als nous centres de recerca creats en els darrers anys al nostre país", afegeix.
La lliçó que cal extreure d'aquesta notícia és, per a Vallory, "que tenim capacitat de generar ciència de màxim nivell", i que "una inversió valenta i constant del sector públic i el privat en iniciatives científiques de qualitat pot posar el nostre país a la punta en moltes àrees". I acaba plantejant tres ingredients que considera indispensables per a fer-ho possible: "Primer, especialització en la recerca i garantia externa de la seva qualitat científica. Segon, autonomia de gestió que permeti flexibilitat i incentius a l'excellència. I tercer, compromisos econòmics a llarg termini, que redueixin la incertesa de les plataformes de suport a la recerca i incrementin el seu dinamisme".
