Una de les competències més importants que figuraven en l’Estatut pactat al Parlament de Catalunya és la de gestió de ports i aeroports. En la ponència a Madrid, no ha quedat resolta aquesta qüestió i es decidirà en comissió. Val la pena que els nostres polítics no segueixin cedint en qüestions cabdals per a la no Una de les competències més importants que figuraven en l’Estatut pactat al Parlament de Catalunya és la de gestió de ports i aeroports. En la ponència a Madrid, no ha quedat resolta aquesta qüestió i es decidirà en comissió. Val la pena que els nostres polítics no segueixin cedint en qüestions cabdals per a la nostra economia. L’aeroport de Barcelona no ha anat creixent al ritme que les noves necessitats exigien. Se’ns ha fet molt petit, i s’està consolidant com un aeroport de segon nivell especialitzat, només, en vols de curt recorregut. Quins efectes té això en el nostre benestar? La resposta és múltiple: resulten més cars i lents els desplaçaments tant de persones com de mercaderies (totes les grans zones industrials europees disposen d’un aeroport proper amb vols intercontinentals), Barcelona perd atractiu com a focus d’inversions en planta productiva en favor de Madrid (els empresaris busquen localitzacions industrials properes a aeroports connectats amb el màxim de països possibles), es sacrifica un flux potencialment creixent de turistes que no poden venir directament a Barcelona sense passar per Roma, Frankfurt, París o Madrid i això repercuteix negativament en tots els negocis dedicats al turisme. Per altra banda, el fet de no poder gestionar el nostre aeroport, significa acceptar a la força productes deficients (com el pont aeri, caríssim i amb continus retards) en comptes de deixar que empresaris catalans –que ja han mostrat el seu interès- puguin explotar altres serveis oferint una millor relació qualitat-preu.
Per què els diferents governs espanyols, per què no han volgut deixar en mans d’institucions catalanes, públiques o privades, la gestió dels aeroports? Doncs perquè el creixement d’un, va en detriment del creixement de l’altre. Si es posen les eines perquè el Prat esdevingui un aeroport on s’hi estableixin companyies importants disposades a realitzar vols intercontinentals, Barajas podria perdre –per qüestions de competència- algunes companyies, o podria no aconseguir-ne masses més de noves i, per tant, perdria força en termes relatius. Necessitem tenir la clau de la gestió dels aeroports i d’aquesta manera disposar dels mateixos instruments que l’aeroport de Madrid per a créixer. No pot ser que es creï un consorci on els representats de l’Estat omplin més cadires que els de la Generalitat. No s’haurien de buscar solucions a mig gas que confonen al personal i que desvirtuen els acords del nostre Parlament. Els consumidors (no només els catalans) en sortiríem guanyant.
