Pactat i aprovat, per fi, el nou sistema de finançament al Parlament de Catalunya, és moment de valorar si aquest model serà capaç de, per una banda, corregir els efectes negatius causats per l’elevat dèficit fiscal (la diferència entre el volum d\'impostos que paguem els catalans i la despesa que el conjunt de totes les administracions fan a Catalun Pactat i aprovat, per fi, el nou sistema de finançament al Parlament de Catalunya, és moment de valorar si aquest model serà capaç de, per una banda, corregir els efectes negatius causats per l’elevat dèficit fiscal (la diferència entre el volum d\'impostos que paguem els catalans i la despesa que el conjunt de totes les administracions fan a Catalunya) inassumible des de fa decennis; i per l’altra, de garantir la suficiència financera per a fer front a les competències establertes en el nou Estatut. La creació de l’Agència Tributària pròpia atorgarà a Catalunya poder de negociació i ens hauria de protegir davant de possibles arbitrarietats de futurs governs –de dretes o esquerres- espanyols. La capacitat de gestionar els nostres impostos ens permetrà adequar el sistema impositiu a l’estructura econòmica del nostre país. Què és, doncs, el que no queda ben resolt i ens pot portar problemes? El nou pacte sobre finançament estableix que un cop recaptats els nostres impostos es pagarà al govern espanyol, en concepte de serveis prestats, la part proporcional de les despeses de l’Estat a Catalunya (tals com l’exèrcit, ambaixades... serveis que en principi ens haurien de beneficiar tots els ciutadants) i també una quota addicional en concepte de solidaritat. Sembla ser doncs que aquestes xifres o percentatges no han quedat ben definits. De totes maneres, el pacte significa un avenç. Els nostres diners s’haurien de quedar majoritàriament a casa, hauríem de reduir els dèficit fiscal i tindrem més capacitat financera per a autogovernar-nos. El règim de finançament comú no ha permès situar-nos al grup capdavanter de les nacions europees, posició que romandriem si no haguéssim patit el ferotge espoli fiscal durant tants anys. La quota addicional, anomenada solidaria (concepte força curiós tenint en compte que és quota obligada –això ha interpretat el Consell Consultiu-) no ha de constrenyir més el progrés del nostre país.