Enric Bernat va introduir en el mercat català i espanyol el primer caramel rodó amb pal. El 1964 va néixer Chupa Chups, empresa que fins fa pocs dies liderava la classificació de les multinacionals catalanes i és que donava feina a 1.700 persones, tenia presència comercial a 150 països i el 90% del volum de ventes es pro

Enric Bernat va introduir en el mercat català i espanyol el primer caramel rodó amb pal. El 1964 va néixer Chupa Chups, empresa que fins fa pocs dies liderava la classificació de les multinacionals catalanes i és que donava feina a 1.700 persones, tenia presència comercial a 150 països i el 90% del volum de ventes es produïen fora de l’Estat espanyol. Formava part d’aquest grup de multinacionals familiars d’èxit com Puig, Lladró, MRW o Zara. Precisament, sempre s’ha dit que aquests tipus de companyies disposen de factors que les fan més competitives: el grau de compromís de l'executiu amb la marca, que afavoreix la credibilitat en front al personal i als clients, i el grau d’identificació de la societat amb aquest tipus d’empreses, que fidelitzen el client. Els gallecs fan de la marca Zara una marca de país i la senten com a pròpia. Amb Chupa Chups ha passat una mica al mateix, els catalans també se l’havien fet un mica seva. Ara les coses han canviat i la família Bernat, comandada per Xavier Bernat, han decidit vendre el 100% de l’empresa a la multinacional italiana Perfetti Van Melle per un valor que ronda els 400 milions d’euros. Tot i així la planta en construcció de Sant Esteve Sesrovires –que ha de substituir l’antiga fàbrica ubicada al mateix municipi- sembla que assumirà bona part de la producció del grup català a Mèxic i a Rússia; es mantindrà la seu central i les plantes productives a Catalunya; i també romandran al país, els centres d’innovació i marketing de la renovada multinacional italiana per les marques Chupa Chups i Smint. Cal dir que la companyia catalana va patir una important crisi el 2003 i que la incorporació de la marca Chupa Chups a la multinacional Perffeti Van Melle pot ajudar a penetrar a nous mercats i, per tant, a enfortir la marca. Però és ben cert que existeix una certa sensació de pèrdua que posa de relleu la complicitat de la societat catalana cap aquelles empreses de sempre que, a més de ser de casa, resulten exitoses. Sentiment que no sempre resulta tan intens per l’altra banda.