Si alguna cosa tenen els que acostumen a identificar les demandes de racionalitat administrativa, de més competències, millor finançament, autogovern, etc. amb una mena de mania nacionalista pròpia dels catalans, és mala vista o mala idea, depenent del grau d’innocència que se’ls vulgui atribuir. I és que si alguna cosa sobra són Si alguna cosa tenen els que acostumen a identificar les demandes de racionalitat administrativa, de més competències, millor finançament, autogovern, etc. amb una mena de mania nacionalista pròpia dels catalans, és mala vista o mala idea, depenent del grau d’innocència que se’ls vulgui atribuir. I és que si alguna cosa sobra són exemples. El darrer: l’anunci empresarial d’Iberia d’abandonar l’aeroport del Prat. I és que l’assumpte donaria per una bona comèdia de Peter Sellers. Resulta que la classe empresarial catalana manté, a costa de la seva butxaca, un pont aeri amb la capital del regne explicable només per l’estratègia de concentració i centralització administrativa i política a Madrid, vigent sense interrupció els darrers cinquanta anys. I es troba que ara els deixen sense els vols realment importants, els que connecten directament l’aeroport de Barcelona amb Europa i el Món. Com ha dit Jordi Portabella, primer s’ha finançat la T4 amb fons d’Aena i es retiren els vols del Prat per concentrar-los a la nova terminal de disseny de Madrid. Fins aquí els fets.
Ara ve quan et diuen cornut, i és que, davant la lògica reacció de rebuig al fet que deixin empresaris i turistes penjats una temporada i converteixin El Prat en una subseu de Barajas, et diuen de tot. Per exemple, El Mundo titula “Los políticos catalanes arremeten contra Iberia y amenazan con quitarle vuelos a su línea de bajo coste” i l'ABC “Alarma empresarial en Cataluña y anuncio de boicot al puente aéreo por la marcha de Iberia”; La Razón s’emporta el premi: “La Generalitat aprovecha la marcha de Iberia para reclamar la gestión d’El Prat”, però l’editorial del Mundo guanya el Cum Laude: “Sobreactuada reacción nacionalista al anuncio de Iberia”. És a dir, ens queixem per fer teatre, nacionalista, és clar, incloent-hi el nacionalista Clos, els nacionalistes de la Cambra de Comerç, els nacionalistes dels hotels... tan nacionalistes que seguiran pagant el beure.
