barcelona · Aquest any 2005 malauradament ha vingut caracteritzat a nivell laboral pels tancaments d'empreses -multinacionals o no-, les deslocalitzacions i els expedients de regulació. Un cop més els treballadors i les treballadores hem estat la notícia negativa. Tot i que no és novetat, no podem restar callats i esperant quina és la solució de l'administració. s per aquest motiu que a la Intersindical-CSC Aquest any 2005 malauradament ha vingut caracteritzat a nivell laboral pels tancaments d'empreses -multinacionals o no-, les deslocalitzacions i els expedients de regulació. Un cop més els treballadors i les treballadores hem estat la notícia negativa. Tot i que no és novetat, no podem restar callats i esperant quina és la solució de l'administració. s per aquest motiu que a la Intersindical-CSC encarem aquest Primer de Maig sota el lema Plantem cara a les deslocalitzacions. Una diada del treball que, més que mai, cal celebrar en clau de reivindicació i defensa dels llocs de treball estables i de qualitat. S'està perdent ocupació industrial arreu del món i, actuant amb responsabilitat, no es pot simplificar el problema parlant només de reivindicacions salarials. A hores d'ara cal preveure que amb menys persones es produeix més quantitat de mercaderies. La raó final és expulsar de les empreses una bona part de la força del treball per augmentar-ne beneficis. Ens cal, doncs, estar atents al veritable nus de la qüestió i oposar-hi la força de l'acció sindical, les eines de què disposa l'administració i, sobretot, molta dosi de reflexió per tal de pal?liar uns efectes que són devastadors, que deixen xifres molt elevades de persones sense feina i territoris amb risc real de despoblament. Davant un problema greu com aquest ens cal no fer demagògia i dir obertament que les estratègies governamentals o sindicals de moderació salarial i les concessions en matèria de temps de treball no eviten la deslocalització. No podem permetre que aquest fantasma continuï servint per fer crides al diàleg social i a aconseguir una acció sindical neutralitzada, la privatització dels serveis públics i la reducció de la protecció social. Catalunya, i també el conjunt dels Països Catalans, camina entre els primers en desocupació, precarietat i sinistralitat laboral. Davant d'això cal exigir al nostre govern respostes a aquestes situacions, tenint en compte, per exemple, que quan s'autoritzen expedients parlem de persones i no només de costos, actius i resultats. I és l'hora que, des del sindicalisme nacional i de classe, plantem cara i exigim a empresaris i administració que juguin amb totes les cartes damunt de la taula. No es poden acceptar tots els expedients: les situacions de crisi han de ser clares i demostrables. s hora de parlar de totes aquelles possibilitats que amb un veritable espai sociolaboral català no es podrien perdre. Tots entenem la necessitat de defensar el nostre teixit productiu, entenem també la necessitat de gestionar la nostra fiscalitat i decidir com invertim la nostra renda per càpita. s, doncs, necessari l'avenç cap al marc català de relacions laborals com a primer pas per determinar des del nostre territori les relacions laborals. Ha estat també durant aquest any quan hem votat sobre la Constitució europea, una fita que com a classe treballadora no podem oblidar. Estem parlant d'un text legal que ens ignora com a poble i ens oblida com a classe. Tot i que el vot a favor del text ha guanyat a l'Estat espanyol, ens cal recordar que a Catalunya el no ha representat un 28%. s doncs significatiu el rebuig al plantejament que fa l'Estat al voltant d'un tema que és molt més de fons que les minses informacions de quatre anuncis amb uns quants personatges coneguts a la televisió oficial. s també un any important per al nostre país perquè es posa damunt la taula la reforma de l'Estatut. Ens replantegem, doncs, el marc autonòmic dels darrers 25 anys i no podem perdre l'oportunitat de dir-hi la nostra, de redactar un text que ens serveixi veritablement per estructurar-nos com a país i defensar-nos com a classe. Tampoc no hauríem de caure en el parany de permetre que surti prou suau només amb la finalitat que les Corts espanyoles l'aprovin a tota costa. 25 anys són massa temps per esperar una altra oportunitat. No podem fer ulls clucs a una situació tan absolutament greu com la que suposa la precarietat que s'està instal?lant dia a dia en les nostres relacions laborals, una precarietat que senyoreja en determinats col?lectius -dones, joves i immigrants- i a les quals des de l'oficialisme de les relacions laborals no s'hi dóna resposta. s clara la necessitat de reivindicar no només el Primer de Maig sinó tots els dies de l'any; ens cal repetir allò que de tan dit no caduca, i és que amb la força de tots i totes és més fàcil assolir la nostra reivindicació. Us encoratgem a participar del sindicalisme alternatiu, en clau de reivindicació i sobirania per tal de fer passos decidits i valents cap a la construcció nacional.