Amb la finalització del Fòrum Barcelona 2004 s?ha obert un procés de reflexió en diferents àmbits de la realitat catalana. Una de les moltes crítiques que s?han començat a plantejar és la renúncia, quan no ignorància, a presentar la realitat cultural i nacional catalana. Com si fer-ho fos incompatible amb la realització d?un esdeveniment internacional, amb voluntat de projecció mediàtica. Aquestes Amb la finalització del Fòrum Barcelona 2004 s?ha obert un procés de reflexió en diferents àmbits de la realitat catalana. Una de les moltes crítiques que s?han començat a plantejar és la renúncia, quan no ignorància, a presentar la realitat cultural i nacional catalana. Com si fer-ho fos incompatible amb la realització d?un esdeveniment internacional, amb voluntat de projecció mediàtica. Aquestes crítiques ja van sortir en motiu de la celebració de Kosmopoils, festa internacional de literatura, que va tenir lloc en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, on la literatura catalana pràcticament va brillar per la seva absència, com recollia Oriol Izquierdo en l?article ?amor propi?, publicat a La Vanguardia. El fet que hi hagi un fil conductor, una manera de fer similar en tots dos esdeveniments, que passi per renunciar a mostrar la pròpia cultura per tal de defugir una suposada actitud provinciana hauria de portar a la reflexió. Al marge que aquestes situacions posin de manifest actituds esquizofrèniques i acomplexades, el que es preocupant són les similituds en les maneres de fer, que si es repeteixen en futurs esdeveniments culturals acabaran relegant la cultura i realitat catalana per a estudis antropològics, encara que el contribuent català sigui qui les subvencioni pràcticament al 100%.
