Les dades lingüístiques que es desprenen del cens del 2001 i que es van fer públiques fa unes setmanes a les Illes Balears no són fiables. Aquesta és la conclusió de Joan Melià, exdirector general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, que constata que si les dades fossin correctes hi hauria més d?un 6% de parlants que han perdut la capacitat d?expressar-se en català. El cens del Les dades lingüístiques que es desprenen del cens del 2001 i que es van fer públiques fa unes setmanes a les Illes Balears no són fiables. Aquesta és la conclusió de Joan Melià, exdirector general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, que constata que si les dades fossin correctes hi hauria més d?un 6% de parlants que han perdut la capacitat d?expressar-se en català. El cens del 86 mostrava que un 89% dels illencs d?entre 20 i 24 anys sabien parlar català i les dades del 2001 diuen que dels nascuts a Balears d?entre 35 i 39 anys, per tant les mateixes persones que en aquell moment en tenien de 20 a 24, només un 80,6% el sap parlar. I això només n?és un exemple. Si s?analitzen a fons, les dades del cens no quadren. s evident que un parlant pot fer servir la llengua o no, depèn d?ell, però els anys no fan que una llengua es pugui ?desaprendre?. Un altre treball pendent de publicar de la Xarxa Cruscat i l?IEC posa també en evidència la impossibilitat que les dades censals siguin certes, però aquest cop l?estudi es refereix al Principat, el País Valencià i les Illes Balears.
