Josep Cruanyes publica aquesta setmana ?Els papers de Salamanca. L?espoliació del patrimoni documental de Catalunya (1938-1939)? (Ed. 62), un llibre que destapa que només un 10% dels arxius espoliats durant la guerra civil es conserven a Salamanca, de la resta se?n va fer pasta de paper. L?historiador, advocat i membre de la Comissió per la Dignitat dedica el llibre, fruit de tres anys d?intensa i Josep Cruanyes publica aquesta setmana ?Els papers de Salamanca. L?espoliació del patrimoni documental de Catalunya (1938-1939)? (Ed. 62), un llibre que destapa que només un 10% dels arxius espoliats durant la guerra civil es conserven a Salamanca, de la resta se?n va fer pasta de paper. L?historiador, advocat i membre de la Comissió per la Dignitat dedica el llibre, fruit de tres anys d?intensa investigació, a Unamuno, símbol de la Salamanca liberal. Cruanyes manté que la destrucció de documents va tenir dues vies: per una banda, es van convertir en pasta de paper biblioteques i llibreries senceres de Catalunya, i per l?altra, un cop acabada la guerra, les 160 tones de paper espoliades es van traslladar a Salamanca, on es seleccionaven els que podien implicar ?rojos? o ?separatistas? i la resta es catalogava com a ?material inservible?, del qual es feia també pasta de paper que venien per finançar la institució. Així doncs, del que es van endur les tropes franquistes de Catalunya només en queda el 10%, aproximadament, i per tant amb més raó encara, aquesta documentació hauria de ser traspassada a la Generalitat. La Comissió de la Dignitat, coincidint amb la publicació del llibre, també ha anunciat actuacions per als propers mesos. Es tracta de demanar als ajuntaments catalans que vulguin col?laborar que pengin al balcó una pancarta per al retorn dels ?papers?, a més de l?edició d?un llibre en català, castellà i anglès, que s?enviarà a més de 3.000 personalitats internacionals, on s?expliquen els arguments pel retorn dels arxius.