Joan B Culla l'any 1988 a Vic a les jornades que organitzava Max Cahner va popularitzar l'expressió i el contingut d'un discurs nacional desacomplexat en uns moments en que el pensament de l'esquerra espanyola envaïa el món intellectual català. Ara, dècades després, Joan B Culla en el programa d'en Antoni Bassas va trencar els esquemes de la dreta espanyola que han tornat a acomplexar alguns dels mitjans de comunicació catalans, sobretot els públics encara que no únicament aquests.Culla es va trobar assegut a la mateixa taula que Paco Marhuenda, director de La Razón, a "El matí" de Catalunya Ràdio, i la conversa, com era de preveure, es va caldejar.
Marhuenda, tot discutint d'història i de l'origen de la nació catalana que ell considera del segle XVIII, és va posar irònic i afirmà que el Timbaler del Bruc havia actuat "en nom d'Esquerra Republicana". Culla li respongué: "jo no sóc d'Esquerra Republicana ni de cap altra sigla política, tu sí que has sigut del PP. Per favor, no em toquis els nassos, per dir-ho de manera delicada". Avui és normal que dos o tres personatges vinculats a La Razón, a l'ABC, El Singular Digital i a la COPE siguin les vedets convidades a tertúlies, programes debat, etc dels mitjans de la CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) i aquests senyors fan patent i atribueixen a uns i altres el qualificatiu de nacionalistes catalans, bascs o gallecs, i ells tenen la barra de manifestar, sense immutar-se, que no són nacionalistes. Aquests personatges insignificants i intellectualment poc moblats van d'un programa a l'altre imposant les tesis del més furibund i retrògrad nacionalisme espanyol.

Està bé, doncs, que el prestigiós historiador Joan B Culla digués prou a aquesta instrumentalització afavorida pel papanatisme d'alguns programadors irresponsables dels nostres mitjans públics.

Joan B Culla ha obert el camí del què cal fer davant d'aquests personatges protegits i potenciats per l'establishment nacional espanyol.