Com ja hem comentat anteriorment en aquesta crònica, dedicada als mitjans madrilenys nacionalistes, a la brunete mediàtica darrerament s’han donat algunes mostres de “foc amic”. La línia d’El Mundo, especialment del radiopredicador Jiménez Losantos, ariet de Pedro J. Ramírez, ja és obertament hostil a qualsevol sentit de moderaci&oa Com ja hem comentat anteriorment en aquesta crònica, dedicada als mitjans madrilenys nacionalistes, a la brunete mediàtica darrerament s’han donat algunes mostres de “foc amic”. La línia d’El Mundo, especialment del radiopredicador Jiménez Losantos, ariet de Pedro J. Ramírez, ja és obertament hostil a qualsevol sentit de moderació de la dreta espanyola. El pope ultradretà de la COPE sentencia en la seva columna d’avui, “Cobardía suicida”, que el procés de pau a Euskadi és un procés que la “derecha de alquiler” tapa collaborant en la creació d’un “Matrix que no en balde es una de las películas favoritas de Gallardón”, conjuntament amb l’esquerra i els nacionalistes. Diu Losantos que “cobardía es ese crédito ilimitado de puro impreciso que muchos medios, incluso críticos, le han concedido a ZP”. Traduït: Losantos retreu a l’ABC que ara que tenien una foto de la motxilla que algú va descuidar-se de mirar una estona i anaven a publicar el fascicle del desenllaç (“La mochila tenia una txapela dentro” sembla que n’era el títol) als de l’ABC els agafa un atac de responsabilitis i deixen de collar. En Federico potser oblida que a l’ABC, i al PP, no els va agradar gens que engalipessin en Rajoy amb una entrevista-trampa (que diria el Mayor-Orella) i que veiessin malament que comencessin a qüestionar el paper de la Corona en tot el que envolta l’11-M. I sobretot no li agrada al Federico que la dreta abecera no estigui només per insultar i no es vulgui quedar al marge del procés basc. No és casual doncs que l’ABC d’avui publica un article a la pàgina tres, la de lluir-se, que és una autèntica declaració ideològica del sentit d’Estat segons l’ABC. L’article signat per Benigno Pendás, un habitual, pontifica sobre aspectes molt rellevants del procés de pau obert per ETA i el PSOE, al que no ataca obertament sinó que intenta situar en un pla pràctic i en el que el PP no es pot quedar al marge sense més. L’article dedica una andanada de “foc amic” al Federico i acòlits d’una contundència directa gens habitual: “Cuando está en juego el interés nacional, no importan las ambiciones personales, el deseo de saldar cuentas pendientes, el descargo de las conciencias abrumadas o las cuotas de oyentes o de lectores. Partidos y medios ocupan ámbitos diferentes en una sociedad libre. (…) Nadie tiene la exclusiva en la defensa de la nación española o en la lucha contra los terroristas. Mucha gente, bastante más de la que parece, reclama moderación y buen sentido. No son tibios o cobardes”.
Per cert que a Barcelona uns quants podrien prendre nota d’aquest concepte de l’interès nacional, a veure si deixem de fer el passerell amb informes i cartetes...
