El que a la vida 'real' és inaudit, a la Brunete mediàtica és normal. Corrobora aquesta afirmació dia sí dia també qualsevol de les peces periodístiques que hi podem trobar. Dilluns, l’ABC –el decano de la premsa de la dreta 'seriosa'– treu en portada la Nicole Kidman, i El Mundo, un cop acabat el serial de la motxilla, en El que a la vida 'real' és inaudit, a la Brunete mediàtica és normal. Corrobora aquesta afirmació dia sí dia també qualsevol de les peces periodístiques que hi podem trobar. Dilluns, l’ABC –el decano de la premsa de la dreta 'seriosa'– treu en portada la Nicole Kidman, i El Mundo, un cop acabat el serial de la motxilla, ens revela que com que la ETA també fa anar mòbils, que encara no s’ha dit tot de l'11-M... Dilluns, però, El Mundo –el diari de la dreta menys seriosa– ens feia una pàgina signada per Felix Martínez sobre Carod-Rovira, acusant-lo... d'estar al servei de la dreta. Una afirmació que es desementeix automàticament si un es fa la pregunta: si Carod estigués al servei de la dreta espanyola, ho explicaria El Mundo? Bé, senyor Martínez, gràcies per desmentir-ho.
No deixen de ser curiosos els arguments de l’article "El agente de la derecha", que començava citant Joseph Conrad per comparar Maragall i Carod amb alguns dels seus personatges, en una desagradable mostra de falta d’originalitat. El senyor Martínez, a més, es contradiu, per un cantó afirma que “si alguien ha salido ganando de la acción política de Carod ha sido la derecha española, que ha tenido la excusa perfecta para denunciar la desmembración de España”, i a unes línies de distància, quan explica que els errors del líder d’Esquerra “dejaron el futuro del Estatut en manos de Zapatero y Mas”. En que quedem? És de suposar que la dreta espanyola sent certa satisfacció pel resultat del referèndum i la sortida d’ERC del govern, però no cal que intentin dissimular-ho amb articulistes malabars, que quan arribin les legislatives ja veurem qui n’ha sortit beneficiat i qui no de tot plegat.
