El que ja és una evidència i un clam entre els sectors amb sensibilitat nacional dels mitjans de comunicació, ho acaba de confirmar l?informe de la Comunicació a Catalunya 2003-2004, editat per l?Institut de la Comunicació de la UAB. Aquest document comença per l?evidència que el vaixell insígnia de l?espai comunicatiu, TV3, ha perdut el lideratge en benefici de Tele 5 i el que representa quant a El que ja és una evidència i un clam entre els sectors amb sensibilitat nacional dels mitjans de comunicació, ho acaba de confirmar l?informe de la Comunicació a Catalunya 2003-2004, editat per l?Institut de la Comunicació de la UAB. Aquest document comença per l?evidència que el vaixell insígnia de l?espai comunicatiu, TV3, ha perdut el lideratge en benefici de Tele 5 i el que representa quant a l?imaginari col.lectiu dels catalans. S?avança també a una realitat tolerada pel govern tripartit, com és l?entrada al.legal a Catalunya de Localia ?xarxa de televisions locals del grup Prisa-, per continuar amb el fracàs del cinema en català, que no té una penetració més enllà del 3,6% dels espectadors. Després, l?informe entra a fons amb el nou fenomen de la premsa gratuïta, amb MetroDirecto i 20 minutos, els quals després de començar pràcticament amb informacions en català i espanyol al 50%, ara es troben entre el 5% i el 10% en la llengua del país. També incideixen en què sols hi ha un mercat de publicitat, l?estatal, i en com està afluixant i perdent pes la ràdio que s?havia consolidat, i com els grups espanyols estan introduint-se a Catalunya. A això cal afegir la compra d?Ona Catalana per Prisa, també tolerada pel tripartit, i que tot plegat transporta l?espai de comunicació en català a una situació de mínims. Sols resisteix amb lleugers avenços l?espai d?internet, que ens transforma en la guerrilla i la resistència de la nostra llengua als mitjans de comunicació, però deixant unes franges generacionals al marge d?aquest nou fenomen. La no construcció d?un espai nacional de comunicació i la liquidació d?un imaginari col.lectiu nacional haurien de fer reflexionar les principals forces nacionalistes i la seva influència en el Govern de la Generalitat, i tenir en compte que per redreçar la situació, cal un ferm cop de timó que no pot esperar una idíl.lica solució al 2010 amb la TDT. Perquè potser aquell any ja no existirà ni l?espai que avui encara resisteix, ni hi haurà imaginari.
