Rodríguez Zapatero ha interpretat bé la seva missió de defensa de l’Estat i el nacionalisme espanyol, i ho ha fet fins i tot millor que Felipe González. Primer, va entabanar els dirigents polítics catalans amb el seu “talante”: “jo no sóc un nacionalista espanyol”, “sóc del Barça”, i després d& Rodríguez Zapatero ha interpretat bé la seva missió de defensa de l’Estat i el nacionalisme espanyol, i ho ha fet fins i tot millor que Felipe González. Primer, va entabanar els dirigents polítics catalans amb el seu “talante”: “jo no sóc un nacionalista espanyol”, “sóc del Barça”, i després d’haver sofert l’ultranacionalista Aznar, la nostra classe política es va empassar que ZP era una altra cosa. Que era possible l’Espanya plural que somniava el president Maragall. Però la realitat es destapà quan, burlant el Parlament de Catalunya i la seva proposta d’Estatut, ha fet una hàbil maniobra d’encantament d’Artur Mas, que frisós de poder, i pressionat pels poders fàctics, alguns d’ells desgraciadament catalans, ha anul.lat la il.lusió posada en un nou Estatut. ZP, dies  després, a Canal Cuatro, el canal oficial del felipisme de Polanco, declarava en una entrevista que “amb aquest Estatut es tancava el problema català per dècades o per sempre”...