Sempronio va ser el nom de guerra d'Andreu Avel·lí Artís i Tomàs (Barcelona, 1908 - Sitges, Garraf, 2006), cosí d'Avel·lí Artís-Gener, Tísner. Com a Sempronio va signar milers d'articles a publicacions tant diverses com Destino, Diario de Barcelona, Tele/eXprés, Tele/Estel, La Vanguardia i Avui. Va ser director del setmanari Tele/Estel, de les primeres emissions en català de TVE i va col·laborar a Ràdio 4, a partir de la seva inauguració. Llegint els seus articles en clau crítica s'entén com una part important dels periodistes de la seva generació van optar pel silenci públic i l'anar fent, perquè la seva manera d'entendre la defensa del país era la de la mata de jonc, que es doblega però que mai no es trenca. De fet, el pseudònim amb què signava reflecteix la personalitat del criat de Calixto a "La Celestina", l'home que sap adaptar-se a les exigències dels que el manen però que, en el fons, mai no abandona les seves conviccions i no es deixa enredar.

Amb aquest esperit, el Col·legi de Periodistes de Catalunya acull, fins el 28 de febrer, l'exposició 'Sempronio', mata de jonc del periodisme català, que mostra Andreu Avel·lí Artís i Tomàs com a un mestre de la crònica lleugera en les formes però amb un rerafons ferm i irrenunciable.