Després de dos o tres anys plantejant-se la successió de Jesús Ceberio, el tàndem Polanco pare i fill ha decidit fer-se amb el control absolut del mitjà col.locant al capdavant del diari a un químic, més conegut per la seva fidelitat a l’empresa i a la gestió de la mateixa que no per les qualitat com a periodista. Amb tot, la jugada d&r Després de dos o tres anys plantejant-se la successió de Jesús Ceberio, el tàndem Polanco pare i fill ha decidit fer-se amb el control absolut del mitjà col.locant al capdavant del diari a un químic, més conegut per la seva fidelitat a l’empresa i a la gestió de la mateixa que no per les qualitat com a periodista. Amb tot, la jugada d’imposar a Javier Moreno pot portar-li maldecaps als Polanco doncs només cal recordar que, quan el van proposar per subdirector del rotatiu, els resultats foren 117 vots a favor, 92 en contra i 31 abstencions. El resultat era només consultiu però va deixar marcat aquest home de l’empresa. Ara, tornarà a haver-hi una votació, que no serà vinculant, però caldrà veure’n els resultats. Els dos grans homes que han perdut la partida són Vicente Jiménez, actual director adjunt de “El País”, i un català, Lluís Bassets, antic director de l’edició catalana del diari i artífex de la nova organització i maqueta del diari. Aquest últim hauria estat descartat, entre d’altres motius, per creure que no era el moment que un català dirigís un mitjà del que ells anomenen “diario nacional”.
Amb el nomenament de Javier Moreno “El País” perd el predomini d’una direcció ideològica creada per Juan Luis Cebrián majoritàriament basca i contrària, per ressentiment, al nacionalisme basc, ja que alguns d’ells eren conversos dels primers temps d’ETA. En aquests últims temps “El País” ha destacat no sols per posar pals a les rodes a la solució del conflicte basc sinó per ser un diari que manté una línia editorial absolutament contrària al president Maragall i al govern tripartit. Podria ser que l’opció Javier Moreno, més empresarial i menys polititzada, permeti als Polanco tenir una actitud menys sectària pel que fa a Catalunya i Euskadi en uns moments en què el president Zapatero té necessitat, per la seva continuïtat, de la complicitat catalana i basca.
