Si fos una empresa privada s’hauria d’haver dissolt. Així explica la diputada socialista al Parlament balear, Pilar Costa, la situació econòmica d’IB3, la ràdio i televisió pública de les Illes. Certament, no són comparables la manera de funcionar dels ens públics i els privats però d’aquí a que els primers es converteixin en una sagnia injustificable per als ciutadans hi ha un bon tros. Tal com informa el setmanari El Triangle, el deute global d’IB3 és de cent milions d’euros i el 85% dels recursos de la cadena pública provenen del deute contret i de les transferències de capital que injecta periòdicament el Govern de les Illes. A més de l’increment significatiu de què cada any es dota el pressupost de la ja coneguda com a “teleMatas” o “PP3”, els desviaments que hi ha en acabar l’any són escandalosos. Així, l’any 2005, d’un pressupost inicial previst de 34 milions d’euros es va passar a una despesa final de 46 milions. El 2006, la relació va ser de 50 inicials per 80 finals. Enguany ja es preveu que les despeses siguin de prop de 90 milions.
Un balanç que el diputat socialista Antoni Diéguez quantifica en uns 90 euros anuals per les butxaques de cada ciutadà de les Illes. Si tanta despesa servís per fer de l’ens una cadena puntera i de qualitat, encara es podria empassar, però quan tot això només fa que alimentar la maquinària propagandística del govern la situació es fa insostenible, per poc democràtica. I és que la pluralitat informativa que seria desitjable en un mitjà públic en aquest cas és inexistent. Una programació tan mancada de sentit democràtic i veracitat que ha fet, finalment, que Francesc Antich hagi anunciat que els socialistes no acudiran a cap programa d’aquesta televisió.
En definitiva, el PP ha fet amb la ràdio i televisió pública una extensió més d’allò que practica, amb el seu particular concepte del sistema democràtic, a totes les institucions públiques a què té accés. Canvis sobre la marxa de les normes dels concursos a l’hora de fer les puntuacions finals i discrecionalitat en les licitacions són a l’ordre del dia.
Tot plegat, junt a les inversions en carreteres, farà difícil, diu El Triangle, que es pugui complir amb la llei d’equilibri pressupostari que va impulsar José M. Aznar per controlar la despesa de les comunitats autònomes.